Si ara em pogués permetre el luxe d'estudiar una altra carrera estudiaria sociologia. Bé, si no tingués limitacions n'estudiaria una altra, però la meva poc encertada elecció en estudiar lletres em tanca moltes portes interessants i per tant ... doncs això, que estudiaria sociologia.
Sempre m'ha encuriosit el comportament humà i el seu desenvolupament en la societat, però la curiositat es multiplica exponencialment quan llegeixo notícies com aquesta
Per fer-vos un resum de la notícia un home de 62 anys ha denunciat a una dona de 42 perquè durant un any el va trucar 65.000 vegades. Això fa una mitjana de 178 trucades diaries (cada 8 minuts). Segons ella això era una pràctica habitual seva quan mantenien una relació amorosa (que va durar mesos) i entra dins de la normalitat. Segons ell... bé, ell no opina, només denúncia els fets i es manté en l'anonimat (està casat).
Jo estava dinant mentre llegia La Vanguardia i quan he arribat a la notícia m'he quedat en estat de semi-xoc i se m'ha refredat el bròquil (tampoc no me'l menjava amb masses ganes). I ja sóc conscient que sóc virgo i que sóc massa lògica i racional però hi ha coses que no acabo de comprendre.
Ella:
* no té altra feina que trucar cada 8 minuts durant un any a una persona que no li fa cas?
* no ha pensat que té un problema addictiu que caldria que es tractés?
* no té suficient amor propi com per passar pàgina després de tan rebuig rebut?
Ell:
* per què ha esperat un any per denunciar aquesta tortura?
* per què no va canviar de número de telèfon?
* farà una millor selecció quan hagi de buscar a una altra amant o se li hauran passat les ganes de buscar fora de casa?
La dona d'ell:
* Ho deu saber?
* I si no ho sap o ho acaba de saber arrel de la denúncia: no trobava estrany que el mòbil del seu marit no parés de vibrar tot el dia durant un any?
* Deu tenir por de patir un atac de gelosia de la boja per amor del seu marit?
* Deu tenir problemes d'autoestima després de descobrir els peculiars criteris de selecció que té el seu marit?
Es ben bé que les persones som com cebes, que tenim capes i més capes, i per més que pensem que coneixem algú en moments donats surten altres capes noves que ens desconcerten. Per si de cas, millor no donar el mòbil a la babalà
Vam llegir la notícia a la feina, però no vam aprofundir tant. Es veu clarament que aquí algú té un problema, o més d'un, però no sabria determinar qui és. Tal com qüestiones els protagonistes, encara em poses més difícil la decisió.
ResponEliminaEm sembla que, alguns més gran i altres més petit però TOTS tenen un problema.
ResponEliminatots, totalment d'acord.
ResponEliminai no et preocupis per haver escollit lletres...el niño, la niña i les isobares ja te les explico jo.