Innocent

Des de fa força temps la gent no creu en els polítics (bé, no creu en els polítics i en moltes altres coses, però pel que ens ve al cas no creu en els polítics) i des de fa un cert temps tampoc creu en els bancs. Els bancs ara són la peste, un ens gran, negre i podent que extorsiona a la societat, mata il·lusions, crea desesperança i una llarga llista que ens ocuparia dies escriure.

Els bancs et cobren per respirar, t'enxufen productes que no vols, et reclamen fins a la sacietat que paguis quan toca, et cobren interessos abusius i un llarg etcetera. 

Jo (i últimament ho he de dir amb la boca petita) treballo en un banc. Per sort puc dir que em queda molt poc temps. Però hi he estat durant més de 8 anys i puc afirmar que mai a la vida se m'ha ingressat al meu compte cap de les comissions que els clients em recriminen que cobro, ni m'han pagat cap variable, ni bonus, ni suplement ni res pel fet de vendre un producte en concret. Tampoc recordo haver obligat a ningú a comprar una casa de 50 milions de pessetes als que ara em critiquen que els hi hagués concedit un préstec quan jo sabia que ells no podrien pagar.

Jo tinc una feina com qualsevol altra que pot agradar més o menys. Ara no agrada gens, ni als que ens agradava menys ni als que els hi agradava més. I això és gràcies a la gent que no va més enllà i no enten que som simple cares sense massa veu i cap vot d'una empresa, no sóm la consciència de ningú a l'hora de decidir comprar un pis de 120.000 euros o de 300.000; no sóm culpables de la gent avariciosa que posa els diners a on sigui per guanyar més rendibilitat sense interessar-se per les condicions del producte. Accepto que pot haver-hi mala praxis igual que en qualsevol altra professió, però si no et fies del teu assessor financer canvia de banc.

Degut al reajustament financer que està vivint el país la gent que té cadira pateix perquè no sap si la podrà mantenir i la millor manera és presentant els millors resultats, resultats que no produeixen ells sino els que estàn a sota. Això fa que la pressió diària de dalt cap a baix sigui brutal. Però a aquesta pressió hi hem d'afegir la lateral dels clients enfadats que focalitzen la seva ira en la cara que veuen, que en cap cas decideix res.

Aquest any he tingut la gran sort de poder fer vacances de Nadal a Cap d'any. Dic gran sort perquè feia 8 anys que no en podia fer. Ponts i vacances és quan més feina tenim.

El dia dels Sants Innocents unes 100 persones d'alguna plataforma d'aquestes contra els desnonaments van invaïr la oficina. Si, uns 100... l'oficina és gran i hi caben. Van destroçar tota l'oficina, van pintar tots els vidres... i com comença a ser costum van insultar als empleats (d'assassins cap amunt) i els hi van tirar bombes fètides i cendra barrejada amb porexpan que feia que s'ofeguessin.

El meu primer dia de feina després de vacances la senyora de l'empresa de manteniment em volia netejar la taula i li vaig dir que no calia perquè feia una setmana que no l'havia fet servir, però ella em va dir que clar, aquella pols negra encara estava per tot arreu. Jo me la vaig mirar extranyada i li vaig dir... quina pols negra? i em va dir... que no t'han explicat els teus companys la que es va liar el dia dels Sants innocients?

I el més trist de tot és que no m'ho van explicar perquè no és un fet puntual i esporàdic, com que ens passa cada 15 dies aproximadament ja no li donem importància. La novetat va ser la pols negra, de moment no passavem de paperassa i enganxines.

Però suposo que ja és això no? , que la innocentada és fa als més innocents de tots.

PD: aquest post va sense foto perquè ningú va tenir valor de fer fotos mentre els atacaven... més que res perquè tenien la intenció de sortir sencers de l'oficina a l'hora de plegar... que trist.

Sempre amb el got ple

 Últimament estan molt de moda les frases i els dibuixos motivacionals. Jo no les criticaré perquè en sóc força fan, però crec que a vegades les apliquem als temes que ens interessen sense ser les més adequades i acaben generant un efecte erroni.
Per exemple, aquesta foto et diu que no et rendeixis per aconseguir el que vols perquè no saps mai quan et falta per aconseguir-ho. Jo fa més d'un parell de mesos que la segueixo, inclús tinc una cançó motivacional i tot (I won't give up del Jason Mraz). No enganyaré a ningú si dic que moltes vegades he estat a punt de donar-me per vençuda i donar la volta, però sempre ha passat alguna cosa, o he rebut alguna senyal o simplement se'm trencava el cor al girar-me i he decidit continuar. Les vegades que em volia donar la volta acabava pensant... no espera, aguanta una mica més perquè potser al final ho aconsegueixes. 

Però el problema ve quan la voluntat d'una altra persona també hi ha d'intervenir. Bé, de fet no, de fet el problema ve quan saps que si et dones la volta i abandones, la voluntat de l'altre persona no canviarà i per tant penses que encara has d'aguantar més. I el problema radica en que estàs vivint un engany perquè si després de tant picar la paret tens la plena seguretat de que si et dones la volta no passarà res el que toca és assumir que t'has de donar la volta. Perquè quan acabaràs de picar la paret no hi haurà res, o que el que hi haurà no durà el teu nom.

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però tard o d'hora s'acaba perdent i llavors ve quan, per dur que sigui donar la volta, t'has de girar, perquè a darrera la paret tu hi esperes un rojo pasión i hi ha un fantàstic groc ben llampant, que és perfecte i també va bé, però el rojo pasión està en una altra banda. I aprens que no passa res per donar-te la volta perquè has disfrutat del camí, hi ha hagut algunes pedres però ha estat molt agradable i te'n vas amb un bon record i amb coses apreses. Sempre és bonic estimar i donar encara que el que es rebi no sigui de la mateixa manera.

I per seguir amb la tònica dels últims posts avui toca un altre propòsit. El 2013 serà any de tancar portes per obrir-ne d'altres. Amb tants propòsits algun el compliré segur!