El meu amic invisible

Encara que tanquis la porta de la teva habitació, gràcies a Internet pots obrir la porta del món.  Pots comprar, vendre, informar-te, xafardejar, aprendre, mirar sèries (el meu vici com sabeu els que em coneixeu)... En fi, pots fer mil coses i d'entre elles hi ha la de relacionar-se amb els demés.

Un dia d'aquells que segurament diré que m'estava relacionant però que realment estava xafardejant vaig descobrir una persona pel twitter a través d'alguna cursa (crec que la de la Mercè). En el seu perfil hi havia la direcció del seu blog i jo, seguint sempre el meu afany de relacionar-me, vaig començar a fer treball de camp. 

No ve al cas comentar tot el contingut del blog perquè és molt interessant i aquest post es faria etern i perquè ja ho podeu comprovar vosaltres mateixos aquí:  http://www.brandbreakfast.com . Però el que si que comentaré és aquest post #recyclingculture

Pels mandrosos que no us heu llegit el link us faré un breu resum. Ell cedeix cultura amb la... podríem dir-li voluntat o podríem dir-li esperança de que la persona que ho trobi ho comparteixi després de fer-ne ús.  Dins d'una bossa hi deixa l'objecte en qüestió (llibres, dvd's, cd's...)  juntament amb un bolígraf i una altra enganxina perquè la cultura es pugui tornar a cedir. I per informar que ho deixa, diu què deixa i a on ho deixa a través del twitter juntament amb una foto https://twitter.com/#!/RaulCasanas

I per si algú es pregunta com pot ser que sàpiga exactament què hi ha dins la bossa us deixo aqui la prova:

Suposo que la suma de la meva insistència en voler trobar un #recyclingculture i la seva perseverança en la preparació del seu primer triatló van donar com a resultat que agafés la seva orbea i, tot entrenant, vingués a deixar aquesta pel·lícula al meu poble. 

Ell no ho sap perquè no em coneix, però els que em coneixen saben que m'encanten els jocs de pistes i les sorpreses i que #recyclingculture vingués a Castellar em va arribar al cor, tant, que ja en sóc fan total.

Els que sigueu de la ciutat comptal estigueu al cas, tot i que ha fet "entregues" per tot el món es mou per Barcelona o sigui que teniu més oportunitats de fer alguna troballa. 

Pels que us ho pregunteu jo encara tinc la pel·lícula. Si, sé que l'he de deixar anar perquè és la filosofia del projecte i si no ho fés el que ha fet ell perdria el sentit (i més tenint en compte l'esforç afegit d'acostar-ho tant a mi), però em va fer tantíssima il·lusió que em fa peneta. Va ser com un amic invisible. 

 Va, prometo alliberar-la quan l'hagi vist un parell de vegades més. De fet si m'hagués tocat un llibre encara no l'hauria acabat.

Comiat

Un dia de maig del 2005 va entrar per la porta de l'oficina una noia que es deia com jo i amb qui havíem de formar el front office de l'Urbana 3. De seguida vem connectar. Entre ella i jo hi teníem a un home que cambiaba motocicletas por todoterrenos i la complicitat d'haver d'aguantar-lo ens va unir. Quan jo estava a la caixa gran ella m'ajudava a quadrar la moneda i després quan hi estava ella jo l'ajudava a passar nòmines i impostos.

A l'oficina n'hi van passar de tots colors i només ella i jo ho podem explicar perquè hi érem. La gent ha anat i ha vingut, i nosaltres els miràvem passar. Cada una va seguir un camí diferent. Ella era la Marta del plazo i jo la Marta de las empresas y las hipotecas però juntes i a tot arreu érem les Martes de la trenta. Crec que entre ella i jo hem arribat a ocupar totes les taules de l'oficina.

Amb ella he viscut moments importants de la meva vida i m'ha donat suport quan més l'he necessitat i sense haver-lo demanat. 

Tenim milions d'anècdotes per explicar perquè sis anys i mig donen per molt. Palamós, Sant Pol, Gósol, Londres, Madrid, les festes a Malibú, cap d'anys, Sant Joans, rebaixes, intents de jugar al quinto, sopars de Nadal, dinars de excompanys, tattoos, converses per intentar entendre el gènere masculí, els cafès dels dijous al migdia i sobretot els esmorzars de cada dia del món. I sempre recordaré que el dia 11/11/11 a les 11:11 estàvem juntes fent el cafè mentre a l'oficina hi havia un caos brutal.

L'esmorzar és un dels meus moments preferits del dia i ara que no ho faré amb ella no serà el mateix. 

Vull pensar que és un canvi positiu per ella i tenint en compte que jo perdo la companyia dels esmorzars però la guanyo en els sopars del dijous (perquè ens hem proposat reservar-nos el dijous per nosaltres) puc dir que si ella està bé ja em compensa. Tot i això sé que la trobaré molt a faltar perquè sense ella l'oficina ja no serà el mateix.

Ja tinc ganes de que arribi dijous!

Molt pocs dels molts moments que hem viscut juntes

Ladies day

Després d'alguns dies d'espera i moltes ganes acumulades ahir va arribar el gran dia de fer servir el meu val per una visita a Aire de Barcelona i una cupcake,  o el que vindria a ser el mateix, tot el dia per fer i desfer amb la Laia i la Nunu. Un regal molt encertat, com no podia ser d'altre manera si me'l feien elles, que em coneixen des de que teníem tres anys.

Vam començar el dia amb la puntualitat britànica que ens caracteritza a les tres i vam tenir temps d'esmorzar amb calma i fer alguna confidència. I ja vam fer bé perquè a dins del recinte s'ha de guardar silenci, cosa força difícil quan ens ajuntem les tres.

L'spa té un circuit de contrastos amb piscines de 37º, 18º, 40º i 16º (impossible estar en silenci des del moment que poses el primer peu a l'última); una piscina de sal, una altra d'aigua a pressió i una sauna. 

Vam estar en remull fins que se'ns van quedar els palmells de la mà ben arrugats. Tot i que si ho prefereixes tens l'opció de tumbar-te sobre un banc de pedra calenta i prendre un te.

Com que a la Laia l'aigua li fa venir gana (encara que no nedi) vam anar a dinar pel Born un entrepà que ens va costar Déu i ajuda acabar. 

Però no va ser problema per guardar un raconet per posar-hi aquesta delícia:

La cupcake és de la botiga que Lolita's bakery té al Born. Per mi no es pot comparar ni la botiga per disseny ni la cupcake per gust al Cupandcake del carrer Enric Granados, però pel que buscavem ja va fer el fet. Ens va donar l'excusa per fer el xafarder per les botiguetes que ens vam anar trobant pel camí i vam tenir l'oportunitat de veure un curiós pessebre (el primer que he vist aquest any): 

Un conjunt de petits plaers que em van donar un dia rodó, un regal perfecte amb una companyia inmillorable.