Pàgines

dijous, 6 d’octubre del 2011

El filete ruso


Sóc una amant incondicional de les hamburgueses, i si van acompanyades de pa i de mil històries més encara millor. Però hamburgueses de les bones eh, a mi no m'hi trobareu pas en un Mc donalds o un Burguer king. Bé, si m'hi trobeu serà menjant una mc pollo i poca cosa més, que jo això de menjar hamburgueses a un euro encara no ho acabo de veure clar.

Fa uns quants dissabtes vaig tenir una petita/mitjana crisis d'autoestima que em va deixar força xof. Sort que aquell dia havia quedat amb l'E i això sempre és garantia d'una vetllada divertida. Li vaig comentar que necessitava un sopar que em pugés la moral i em va portar al carrer Enric Granados, 95.


El Filete Ruso està especialitzat en hamburgueses seguint la teoria slow food. No reserven si no ets un mínim de sis persones i és millor anar-hi aviat si no et vols haver d'esperar, tot i que el temps d'espera no acostuma a ser massa i sempre es fa més amè amb conversa i una copa a la barra.



La carta és curta, algun parell o tres d'entrants (diferents tipus de patates i amanides) i unes 10-12 hamburgueses (quasi totes amb pa) que et faran tasca difícil escollir el plat. 
L'E ho tenia clar, va agafar una hamburguesa sense pa amb reducció de Pedro Ximenez. Jo vaig dubtar fins l'últim moment i em vaig decantar per l'hamburguesa amb pernil ibèric, rúcula, parmesà i oli de trufa negra.  




De postres poca cosa, brownie, pastís de formatge, tarta tatín i la meva elecció, mousse de xocolata amb crocant.


El restaurant és petit i acollidor, i el servei força amable. El preu és elevat, 10-12 euros per hamburguesa, però s'ho valen.

Us adjunto la pàgina web per si voleu fer el xafarder http://www.elfileteruso.com/

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Intentant no preocupar-me

Jo sóc patidora de mena. De petita ja ho era, i ara que intento fer memòria me n'adono que ho era molt. Més endavant vaig passar una època sense ser-ne en excès (potser dels 15 als 25) i llavors alguna cosa va canviar i les preocupacions van tornar a la meva ment.

Ja em sé tota la teoria per no patir, en alguns casos l'aconsello i tot. Però tal i com vaig comentar en un interessant post del XeXu , a vegades no m'aplico el que predico. Pel que fa a les preocupacions jo sóc d'aquelles que pensa massa en el futur i això em priva de viure la felicitat del present. Deixo de fer coses per aquell maleït i si... i he decidit que això no pot ser. 
Hi ha certa gent que em comenta que el que necessito és un coach, que em donarà tècniques per millorar aquests aspectes de la meva manera de ser que m'anclen i no em deixen fluir. 
De moment m'he fet amb aquest llibre, Como suprimir las preocupaciones y disfrutar de la vida, de Dale Carnegie. No n'he llegit massa però ja he trobat un parell de tècniques força vàlides que començo a fer servir ara que a la feina les coses sembla que es posen grises.

Ja us aniré posant al dia de la meva evolució...

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Llum de guàrdia (Ghostlight)


Segurament ja ho he escrit més d'una vegada per aqui i qui em coneix ja sap que sóc una fidel seguidora del Julio Manrique. Intento anar a veure tot el que dirigeix i quasi sempre l'encerto. Aquesta vegada ha tocat el torn a Llum de guàrdia (Ghostlight) al Teatre Romea.

Com que em resulta bastant difícil trobar acompanyants per anar al teatre (intento enxufar-me amb la Rose i el Ferri sempre que puc) començava a fer-me a la idea que aquest cop o hi anava sola o me la perdria,  però a una setmana perquè finalitzés l'obra vaig aconseguir quadrar una trobada a tres un dijous a la tarda.

L'obra inicia la temporada 2011-2012 i ho fa d'una manera desenfadada amb una obra creada per a l'ocasió de la mà del Manrique i el Pompermayer i interpretada pels seus habituals.

L'obra parla de teatre, del Romea, del seu incendi i de fantasmes (del de la Xirgu, que de fet diuen que es passeja pel Romea entre bambalines). Abans de començar una funció, just acabant la seva presentació, en el Romea va haver-hi un incendi i la dolça Clara en va perdre la vida.  Set anys després els altres components de la companyia teatral han refet les seves vides, o això és el que intenten aparentar. 
Amb un humor semblant al de Coses que dèiem avui ens adonem dels drames de cada un dels personatges. Les seves pors, els remordiments, les ilusions trencades, les mentides amagades i les frustracions. S'aniran establint un seguit de situacions entrelligades amb els personatges que quadren al detall i que els acabaran portant allà on tot va començar, al Romea.
La gran interpretació de tots ells fan passar una hora i tres quarts molt divertida.

La recomanaria, però acaba el dia 9 d'octubre.