Al barri a on passo bona part del meu temps que no tinc lliure (perquè el lliure intento estar el més lluny possible) la gent és molt curiosa (res a veure amb tenir curiositat).
De gent curiosa n'hi ha a tot arreu, però en aquest barri n'hi ha concentrada un percentatge força elevat, tant, que un comportament que podria estranyar, en el barri el sento com normalitzat, penso que ja és això... que són coses del barri.
I això és el que vaig pensar la setmana passada quan em van explicar que el vell i tan explotat timo de la estampita en la seva versió més cutre i mal feta estava tenint tan d'èxit pel barri.
La timada la fan de manual. Una persona que sembla que toca més quarts que hores té una bossa teòricament plena de diners i asseguda al banc d'una plaça els està estripant i llençant. Llavors el segon en discòrdia proposa al tercer (que podem entendre com a víctima) convèncer al primer que si no vol els diners se'ls repartiran els altres.
Arribats en aquest punt ve la part més difícil, convèncer al tercer/víctima que per fer la partició arrodonida seria bo afegir-hi capital. Aquest és el moment incomprensible per mi i que per voltes que hi doni no entenc com té èxit, ja que jo sóc persona de lletres però els decimals i les fraccions els domino perfectament.
En el cas que ens ocupa, el segon en discòrdia va aconseguir que el tercer/víctima aportes 4.900 euros, que al cap i a la fi no és ni un número rodó.
El final ja us el podeu imaginar, la bossa estava plena de papers de diari i el tercer/víctima feta un mar de llàgrimes. Però al cap i a la fi, les llàgrimes que li queien eren llàgrimes que ell havia estat a punt de provocar. I quina pena ha de fer un estafador estafat? perquè el que ell va patir ho estava intentant provocar al tocat del bolet (que no podia ser més viu) que estripava els diners.
I això ens porta a la tòpica frase de no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu. És una pena que l'avaricia, la poca solidaritat i l'individualisme faci actuar aprofitant-se dels demés. I també és una pena que l'altre tòpica frase l'home és l'únic ésser humà que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra funcioni la majoria de les vegades.
Esperem que el tercer/victima/estafador tingui memòria suficient per veure la pedra abans de tornar-se a entrebancar. I que els seus 4.900 euros siguin preu suficient per pagar el record, ja que per desgràcia no pagaran la bondat.
Però és que ja és això... són coses del barri.
