Les curses populars podrien ser objecte d'algun estudi sociològic perquè s'hi poden observar rols molt marcats. El meu preferit és el del nòvio ideal.
El nòvio ideal és aquell runner que està a prop teu i que per les seves condicions físiques no quadra gens en el teu grup de temps, no sua i de tant en tant s'allunya una mica per desfer el camí fet. Sempre té a prop una noia a la que anima constantment tot i la possibilitat de rebre algun moc. La nòvia sortuda (un altre rol) és aquella runner que quasi no se'l mira i si se'l mira és amb cara de patiment i de deixa'm estar (ja és conegut que mai valorem el que tenim).
El NI és aquella persona que per amor (*) renúncia a fer un bon temps en una cursa a favor de que la seva parella pugui acabar-la o fer-la en un bon temps.
A tota dona, per independent que sigui, ens encanta que ens cuidin i que ens mimin, per tant, el NI és l'enveja de tota runner. I si alguna diu el contrari és que o és molt pro o ha fet molt poques curses i encara no ha detectat el rol.
El diumenge passat, quan vaig entrar al menjador amb el dorsal posat i em vaig trobar a l'Eli vestida de carrer ja vaig veure que em tocaria fer la cursa de la Vila sola. Per excusar-se em va dir que podia estar molt contenta perquè em faria de nòvio i em portaria en cotxe fins a la cursa. Però clar, ja li vaig dir que allò no era un consol perquè jo no vull un nòvio que em porti a la sortida, jo vull un nòvio que em porti a l'arribada! I clar, al km 7 quan em van fer una proposta formal de tenir nòvio ideal aquestes paraules em van ressonar dins del meu caparró i només vaig necessitar una milèssima de segon en acceptar (perquè ja sabem que fer-se la dura és del segle passat i de les persones que no valoren el temps).
El meu nòvio ideal em va tractar com una reina i a part de l'assistència en cursa em va fer companyia i em va donar consells fins que vam aconseguir el powerade ( que va costar cua...). És massa fàcil acostumar-se a la bona vida...
(*) entenem per amor: sexe, perdó, recompensa, compensació per alguna cosa i fins i tot potser a vegades per amor mateix
