El Mercat de la Princesa

Hi ha regals de tot tipus. 

Hi ha regals de despedida, regals per compromís, regals d'aniversari. Hi ha regals d'amor (els regals perquè si). Hi ha els regals que fas sabent que segur que no l'encertaràs. Hi ha els regals que es fan pensant més en un mateix que en la persona a qui regales. Hi ha els autoregals, aquells que de tant en tant van molt bé per recordar-te que tu també existeixes.

Però quan les persones són importants, quan ja tenim cobertes les necessitats bàsiques i tot el que puguis regalar acaba durant una temporada o quedant oblidat en un calaix, el millor regal és el Temps compartit. 

L'últim regal d'aquest tipus se l'ha endut la Nunu i ha estat unes entrades per anar a veure monòlegs. Però les entrades éren simbòliques... l'autèntic regal ha estat passar un dia d'estiu a Barcelona totes tres. Un dia d'un sol radiant, de passos pel Born, de mojitos a la platja, de passejades per les rambles, de converses, de consols, de confessions i de riures, molts riures, riures que van arribar als plors en moments puntuals dels monòlegs. Un dia fantàstic per repetir. Tot un regal.

Com a amant del Born que sóc, la meva proposta culinària era clara... El Mercat de la Princesa. Sent molt fan de El Mercado de San Miguel cada vegada que vaig a Madrid, no podia passar més dies per anar a treure el cap a veure què s'hi coïa i no em va decepcionar. 

Per qui conegui el de Madrid, podríem dir que és la mateixa idea però a la catalana. Allà sont més de barra, aqui sóm de taula. Allà sont de tapes i pintxos, aqui costa horrors que et regalin uns tristos cacauets quan demanes una canya. Tenint en compte això les diferències queden força clares. L'ambient es distribueix en una zona central de taules comunes sota una claraboia, que aconsegueix donar molta llum natural a l'espai, i totes les parades estan envoltant aquesta zona forrant les parets. Aqui no sóm tant de tapes i de pintxos però també n'hi ha. Però al ser més de taula que de barra no es fa difícil menjar coses més elaborades. A les parades hi pots trobar de tot. Des de les braves del Bar Tomàs a pizzes vegetals, rissottos i paelles, una parada de peix fresc, menjar indonès, sushi fresquíssim, ous de tot tipus, amanides,... El preu depèn de la parada però va força de la mà de la qualitat, exceptuant algun cas... Em van cobrar 10 euros per un mini tàrtar de salmó i advocat (i crec que el salmó era fumat...) que encara m'en poso les mans al cap. Per la resta bé.

Nosaltres vem fer alguns tastets i m'he quedat amb les ganes de provar el que em vaig deixar o sigui que aviat tocarà tornar-hi.

La primera ronda:

 

Plata de makis molt frescos que crec que ens va costar 10 euros

Ous trencats amb bolets i pernil ibèric

Sonsos

Qui em coneix sap que a la meva taula quasi mai falta foie

 Falta les fotos de la segona ronda perquè anàvem a tiro fet... Va ser el tàrtar de salmó que us comentava (totalment prescindible qualitat-preu) i un arròs indonès que estava força bo.

... i postres tampoc! Jo vaig demanar la lemon pie però el cheesecake del fons és un must.

I per tirar avall tot això res millor que caminar fins a la Barceloneta i anar a fer uns mojitos de maracuyà al Makamaka. Bé, la Laia va optar per un Suc Detox per fer lloc a les gominoles que es va menjar abans dels monòlegs.

Doncs això... que apunteu la direcció a la llista. Jo ja ho he fet.

           

El millor regal de l'any

Fa uns dies estava esmorzant mirant els Matins de TV3 (cosa que no havia fet mai a la vida i crec que no tornaré a fer) i tractaven la denúncia d'una irresponsabilitat mèdica. El cas, tot i resultar kafkià, deu ser més comú del que sembla o podem pensar. Un home va entrar a quiròfan per ser operat de la mà esquerra i quan es va despertar de l'anestèsia va veure que la mà operada havia estat la dreta.  Ara ha d'esperar a recuperar-se de la mà dreta per poder tornar a ser operat, aquesta vegada esperem que si, de la mà que toca.

Segons va explicar l'afectat, aquest error ha fet que perdés la feina donat que l'empresa no es pot permetre que ell estigui un periode tant llarg (rehabilitació d'una mà i després de l'altre) inactiu. La víctima també va comentar que la mà dreta també estava enquistada però amb molta menor mesura i, segons opinió mèdica, no calia ser operada. I que això no és excusa donat que el braç que estava afeitat per ser operat era l'esquerra i no pas el dret, i també que hi ha TOT un historial mèdic que m'agradaria pensar que en la majoria dels casos es té en compte abans de realitzar una operació.

Suposo que d'errors com aquests en passen forces i que, per sort, no surten a la llum o sinó ningú entraria a cap quiròfan.

Potser a vegades la gran experiència ens fa baixar massa la guàrdia i se'ns desactiven masses alarmes; perquè no vull creure que el món està ple d'incompetents que tenen càrrecs d'excessiva responsabilitat per les seves aptituds. Hi ha la dita de que qui no s'equivoca és perquè no fa però hi ha casos i casos; i quan hi ha en joc vides o salut sóc intransigent.

Per sort no en tots els àmbits els errors humans afecten amb aquesta magnitud. Per deixadesa o vés a saber per quin altre motiu, algú de RRHH de la meva empresa no va notificar una resolució (sabuda per tots) en el temps legalment estipulat (de fet tampoc ho va notificar fora de termini), i com a conseqüència d'aquest error l'empresa ha hagut d'indemnitzar amb 15 dies de sou a unes 150 persones.  (si, si... una pasta...)

No sé quants caps han rodat, crec que cap,  perquè ja se sap que a les grans empreses a vegades els hi falten diners per algunes coses i després resulta que els en sobren per unes altres.

En el meu cas,  gràcies a aquest error humà, podríem dir que l'empresa m'ha regalat una preciosa bicicleta que estic segura que em donarà molts bons moments (que aquest any me'n falten forces).

I és que a vegades, dels errors d'uns, els altres en podem treure molt profit! :)