Instants 4

Henri Cartier Bresson

No vaig saber notar quan se'm presentava la prova de foc; no crec que la superés. 

Ara, de tant en tant, se m'evoca a la memòria i no recordo les paraules, ni les mirades. Potser perquè no hi va haver paraules, ni mirades. 

De tu només tinc gotes els dies menys pensats i mai m'acaben traient la set. Però la gota sempre em cau al mateix lloc i cada vegada el sot és més profund i aguanta l'aigua més dies. Fins que suposo que arribarà un dia que farà tan sol que ho deixarà tot sec.

Amb tu sempre tan a prop en les distàncies i tan lluny en la proximitat.