L'arquitecte

Amb el nou any ha arribat la nova ronda de teatre.
Tot i la mica de decepció que vaig patir amb la seva última obra jo no tinc mai una negativa pel Julio Manrique, de moment encara em té a la butxaca.

Per despedir-se del Lliure (actualment ja és el director del Teatre Romea) ha triat L'arquitecte,  de David Greig, una història inmensament trista i impactant sobre la destrucció de la família i l'obra del seu protagonista principal, l'arquitecte Leo Black (Pere Arquillué).

És una obra coral en la que podem observar les diferents vies d'escapatòria que tenen cada membre de la família que s'està desintegrant per moments. El principal problema, el silenci. En aquesta família les coses no es parlen i els problemes s'enquisten i es van fent grans fins acabar infectant l'ànima, i llavors ja no es pot tornar enrera.

Una posada en escena moderna, innovadora i original. Una banda sonora fantàstica, com a totes les obres que he vist del Manrique que aqui us en deixo una mostra:



 I una menció especial, perquè és el meu blog i puc fer-ho, i perquè el conec i m'agrada com treballa, al Pol López. Fa poc que ha començat i és poc conegut perquè només treballa al teatre i ja se sap que sembla que qui no surt a la tele no és ningú, però desitjo i crec que arribarà lluny.

I per acabar us deixo un video; penjaria el making of de l'obra, però n'han desautoritzat la música i si penjo el video és especialment per la música, perquè des de que vaig anar al teatre que no me la puc treure del cap.
Aquí la teniu: