Cada dia, a la mateixa hora, espero la teva mirada. Però no la veig perquè no hi ets i jo em distrec mentres el dia continua.
Un rera l'altre passen els dies, i les setmanes. I sempre a la mateixa hora la busco sabent que t'amagues.
Però no perdo la paciència perquè sé que quan la trobo, per aquell instant, no hi ha paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada