Quan tenim alguna cosa a dir el silenci ens fa mal. Quan tenim la necessitat de moure'ns quedar-nos quiets ens ofega. Quan tenim rencor a dins no sabem estimar. Com més lluny anem en la direcció equivocada més ens costarà recular. A vegades la por és un clau clavat al mig del peu que no ens permet avançar.
Una tendra, trista i dolça història. Una bona elecció per una tarda de diumenge. Persones amb l'ànima seca com una pansa que quan l'amor els hi acaba humitejant aconsegueixen la valentia per enfrontar-se a les seves pors i plantar cara al motiu de la seva infelicitat. Però a vegades, per esperar massa, acabem arribant tard.
Pel·lícula coral dirigida pel Rodrigo Garcia, fill del Gabriel García Marquez. Emotiva a més no poder; encara que jo plori per qualsevol pel·lícula aquesta fa plorar de debò. Després de mirar-la t'entren unes inmenses ganes d'arreglar tots els assumptes pendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada