Dimecres de cendra

Didier Lourenço

 Quan ell va entrar ella ja estava asseguda, d'esquena a la porta. Bevia lentament un suc de poma mentre feia els mots encreuats de La Vanguardia.

Ell es va posar dues taules abans d'arribar a ella. Va demanar un quinto i un entrepà de fuet, i mentre menjava se la mirava.

Ella portava un vestit vermell que li deixava part de l'esquena a l'aire. Amb les cames creuades anava jugant a aguantar-se la única tira que tenien les sandàlies entre els dits dels peus. L'anava fent ballar. Duia els cabells recollits en un monyo mal fet i un petit tirabuixó li queia tímidament pel clatell. Aquell clatell que ell no podia deixar de mirar. Mentre pensava les respostes, suaument, es resseguia el coll amb el bolígraf, al mateix moment que ell, amunt i avall, li acariciava amb la mirada.

De cop ella es va girar i li va preguntar:

- Anàveu d'ací d'allà darrere les noietes. 8 lletres. Te la saps?

La seva negra i profunda mirada li va penetrar l'ànima. Es va quedar mut. Ella va somriure tendrament, es va aixecar i va acostar-se a ell.

- Puc seure amb tu?

Ell no s'ho podia ni creure. Un dimecres qualsevol, que sempre acostumen a ser avorrits i ell en compartiria una estona amb ella.

No va contestar, encara mut, però tan se va valdre. Ella va seure igualment, just davant d'ell. Va posar els seus peus creuats per dins dels d'ell deixant que les seves cames es toquessin. Notava la suavitat de la seva pell mentre no podia deixar de mirar el seu coll, i el seu ombro, i el tirant que li queia deixant veure suficient per fer anar la imaginació.

Ella es va aixecar i, mentre es mossegava tímidament els llavis, va donar la volta a la taula, se li va asseure a la falda, li va resseguir els llavis amb els dits i li va fer un petó. El millor petó de la seva vida. Un petó intens que li va fer perdre els sentits. Un petó de focs artificials i pessigolles a la nuca. Un petó que provocava vertígen.

- Això és per tu?

Quan va sentir aquelles paraules va obrir els ulls i es va trobar a la cambrera amb el seu entrepà de fuet i el quinto. 

No hi havia ni rastre d'ella i La Vanguardia estava plegada sobre la barra.

- Rondàveu

- Què dius?

- La resposta.