A la meva classe setmanal de fotografia ens han ensenyat les possibilitats creatives que ens dóna l'obturador. Si el posem a una velocitat rapidíssima podem fer congelats i deixar gotetes suspeses a l'aire. Si el posem a una velocitat més lenta podem fer esteles i fer que l'autopista quedi pintada de tot un seguit de linies vermelles; o fins i tot i amb molta traça podem fer escombrats.
Ara tampoc vindria al cas però la possibilitat de modificar el temps de l'obturador ve determinada per la llum. No podem fer servir massa temps si hi ha molta llum perquè la foto se'ns cremaria. Per tant no podrem fer esteles un dia de sol a la platja, ni tampoc podrem congelar imatges dins d'una església romànica.
A vegades penso que ens hem acostumat a pensar sempre en què no podem fer: en aquest cas això no és possible, allò altre no serà viable, no ho podràs fer...I això fa que sempre que ens trobem en situacions com aquestes anem acumulant frustacions. Neixem amb un saquet buit que ens posem a l'esquena i a mesura que no podem fer coses l'anem omplint de frustracions. Hi ha persones que han arribat a omplir tant el sac que no el poden ni arrossegar!
De tant en tant ens hauríem de parar a pensar que la vida no és en blanc i negre. Té moltes tonalitats. I no poder fer una cosa no elimina totes les opcions, només n'elimina una. En lloc de posar aquesta opció en el nostre sac de les frustracions hauríem d'obrir la ment per aprofitar les altres opcions que si que són viables però que no les veiem perquè estem capficats en trobar una solució per fer possible allò que no ho és.
I el divertit que és fer el punky dins l'aigua i fotografiar totes les gotes volant per l'aire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada