Diuen que la gent només és realment ella mateixa quan està a casa o se sent com si hi estigués. A casa ens treiem totes les disfresses i baixem la guàrdia. Com diu l'eslògan d'Ikea és la República independent de casa nostra i la tenim com ens agrada i hi fem el que volem.
Jo, com a xafardera de mena que sóc des de que tinc ús de raó, m'encanta veure les cases dels demés. Crec que d'una ullada pots conèixer més de les persones que no pas després d'hores de xerrera. He de controlar-me per no obrir calaixos i veure totes les potinguetes que hi ha en els armaris del lavabo i, dissimuladament, sempre intento esbrinar quina marca de llet fan servir o com els hi agraden les galetes...
Sent així era d'esperar que tard o d'hora anés a parar a l'exposició de l'Obra social de Caja Madrid ( Domèstic fins el diumenge 27 de juny). Aproximadament 300 fotografies de llars de tot el món ens descriuen les persones a través d'habitacions, cel·lebracions, moments íntims, moments que no ho són, mals endreços, pulcritud, ostentació, pobresa, consumisme, amargor.
En una sala a part hi ha una habitació amb la televisió oberta, la manta al sofà, la taula mig parada de l'esmorzar, l'ordinador obert amb mitja carta redactada i un post-it enganxat a la pantalla, i tot de fotos en un suro que, tot i sabent a on era, em van fer sentir tant a casa d'algú que no hi era per defensar-se de que fés el xafarder que no em vaig ni fixar en la marca de la llet (la de la papilla si, era Hero).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada