L'altre dia, sense voler, vaig anar a parar a dins d'un acudit.
Aprofitant el temps lliure em dirigia a Barcelona a passar el dia. I què millor que fer-ho tranquil·lament dins d'un vagó dels ferrocarrils catalans, amb l'ipod a les orelles i mirant per la finestra mentre el sol t'escalfa la cara. Doncs així estava jo, sola en un grup de quatre cadires amb el Jason Mraz de fons quan van seure al meu costat un americà, un alemany i un anglès provinents de l'Autònoma. I em vaig veure introduida en un acudit.
A vegades hi ha converses que no goses tenir en públic per vergonya al què pensaran. Són aquelles vegades que diem al nostre interlocutor xxxsss més fluix que et sentiran... Hi ha llocs i moments per segons què. Però quan sabem que no ens entenen ens pot donar morbo parlar de segons què a llocs inapropiats i deixem de tenir vergonya fent confessions difícilment digeribles.
I això és el que els hi devia passar als meus companys de viatge, que pensant que jo l'anglès nothing the nothing es van esplaiar des de l'Autònoma fins a Provença.
Bé, o va ser això o és que com a estudiants que éren, és indiferent la bandera que portin al darrera que el cap encara el tenen de suro. I potser també té a veure amb això que cap dels tres complís cap dels tòpics...
Aprofitant el temps lliure em dirigia a Barcelona a passar el dia. I què millor que fer-ho tranquil·lament dins d'un vagó dels ferrocarrils catalans, amb l'ipod a les orelles i mirant per la finestra mentre el sol t'escalfa la cara. Doncs així estava jo, sola en un grup de quatre cadires amb el Jason Mraz de fons quan van seure al meu costat un americà, un alemany i un anglès provinents de l'Autònoma. I em vaig veure introduida en un acudit.
A vegades hi ha converses que no goses tenir en públic per vergonya al què pensaran. Són aquelles vegades que diem al nostre interlocutor xxxsss més fluix que et sentiran... Hi ha llocs i moments per segons què. Però quan sabem que no ens entenen ens pot donar morbo parlar de segons què a llocs inapropiats i deixem de tenir vergonya fent confessions difícilment digeribles.
I això és el que els hi devia passar als meus companys de viatge, que pensant que jo l'anglès nothing the nothing es van esplaiar des de l'Autònoma fins a Provença.
Bé, o va ser això o és que com a estudiants que éren, és indiferent la bandera que portin al darrera que el cap encara el tenen de suro. I potser també té a veure amb això que cap dels tres complís cap dels tòpics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada