Tota la vida he sabut combinar molt bé els colors. Inclús quan dibuixava persones els hi pintava la vestimenta sempre en concordança. Conec perfectament quin és el verd llimona, el color salmó, el sípia, el vermell maduixa, el groc lloro, el turquesa, l'albergínia... A vegades, amb els daltònics, m'envaeïx una sensació de tristesa al pensar en totes les tonalitats que es perden.
Però jo no. Jo des de ben petita que no he perdut passada. Els colors càlids: doncs tota la tonalitat de vermells, taronges, grocs... I els freds: blaus, liles, verdosos...
Després de 30 anys de vida i potser (no ho sé) uns 25 amb la percepció dels colors resulta que a la meva classe setmanal de fotografia m'ho canvien tot.
Segons els físics la "temperatura de color" és l'expressió de la distribució espectral de l'energia en una font lluminosa i, per tant de la seva qualitat de color. S'expressa en graus Kelvin. Quan es diu que una font lluminosa té una determinada temperatura de color vol dir que s'hauria d'escalfar un cos negre a aquesta temperatura perquè emetés radiació lluminosa del mateix color que la font en qüestió.
A la taula de temperatures podem veure que els nostres colors "càlids" s'aconsegueixen en menor temperatura que el "freds". De fet, per aconseguir un blau necessitem 10.000 craus kelvin!! I si pensem en la part interna d'una flama recordarem que és blava.
O sigui que la gran majoria de la humanitat (per descomptat excloent els físics) té una percepció oposada de la realitat. I si creiem càlids els colors més freds, quantes coses més estem donant per segures sense ser-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada