Silenci administratiu

La Rosa l'altre dia em va enviar un e-mail: "mola enviar-te e-mails perquè saps que sempre tindràn resposta". I és veritat. Jo SEMPRE ho contesto tot: e-mails, sms, trucades... 

És més, em molesta quan els altres no em contesten perquè no sé si estan d'acord, en contra, l'han rebut, no l'han rebut... Segurament tinc un punt de bogeria, però al no rebre resposta m'imagino el meu sms amb aletes d'àngel, volant perdut entre els caps de la gent sense saber a quin mòbil anar a parar.

Quan estava estudiant Dret hi havia una assignatura que se'm va creuar al llarg de tota la carrera: el dret administratiu. Tenia la sensació que estudiàvem com funcionava la burocràcia i ho trobava tan avorrit que sempre em desconcentrava. 

Recordo un tema en concret: el silenci administratiu. A primera vista pot semblar una tonteria, però tenint en compte que tot els recursos funcionen per terminis i que l'administació pública es caracteritza per la seva lentitud ara sóc conscient de la rellevància del tema. 

Depenent de la norma reguladora el silenci administratiu es considera positiu o negatiu i per tant, pot ser molt favorable o et pot acabar estressant. Però hi ha casos en que la norma reguladora no diu res i llavors hi ha diverses corrents per interpretar si per defecte ha de ser positiu o negatiu.

Recordo cada estiu estudiant el gran mestre Garcia de Enterría. I després de la reflexió que m'ha fet la Rosa he arribat a la conclusió que l'assignatura me la van acabar regalant; i per això jo sempre ho contesto tot, perquè mai he acabat d'entendre si el silenci serà positiu o negatiu.