L'Hedonisme, segons la definició de wikipèdia, és la doctrina filosòfica basada en la cerca del plaer i la supressió del dolor com a objectiu o raó de ser de la vida. És condemnada per moltes religions per falta de moral; sense anar gaire lluny el catolicisme considera que atenta contra els valors del seu dogma ja que anteposa el plaer a l'amor a Déu.
L'Hedonisme proclama el plaer com a finalitat suprema de la vida. Està format per un grup de teories morals que destaquen que, en general, tot el que l'home fa és un mitjà per aconseguir una altra cosa i només el plaer és buscat per si mateix.
Entre els principals preceptes de la vida hedonista destaquen la preservació del temps per gaudir, la decisió per donar-se gustos, l'incentiu de la curiositat i l'intent per no racionalitzar en excés les emocions agradables.
Jo no em considero hedonista, bàsicament perquè només en conec quatre pinzellades, però aquest cap de setmana n'he sigut practicant. M'he concedit capritxets, he gaudit de magnífiques sobretaules, he disfrutat de molt bones companyies, m'he deixat acariciar per un potent sol de finals de primavera, m'he mimat el paladar...
La Marina em va dir que en un festival es va posar purpurina i al cap d'un any encara n'escombrava per casa. Jo no em convertiré a l'Hedonisme (si més no, almenys ara per ara) però desitjo que els plaers viscuts aquest cap de setmana siguin la meva purpurina. Sempre he pensat que fa molt de Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada