Ja l'he acabat! Aquesta nit no m'he adormit fins que no he arribat a la pàgina 281, la última. Després m'he endinsat en un profund son que m'ha deixat sommiar en tots ells, en les seves vides i en les seves morts.
A casa sempre em diuen que sóc molt pel·liculera i que quan deixo volar la imaginació se m'escapa massa amunt. Però és que a mi m'agrada imaginar-me les coses i pensar en realitats que, del descabellat que arriben a ser, només les acceptaríem com a paral·leles.
Però aquesta vegada se m'accepta tot perquè l'admirable sr. Auster ens ho permet. El llibre explica el que explica i deixa d'explicar la resta. I jo ja m'he imaginat tota la resta, que és molta. I de tant que me l'he arribat a imaginar ja no sé quina forma part del llibre i quina no. He omplert tots els silencis. I potser per això, perquè el Sr. Auster m'ha permès fer-me la història una mica meva, el llibre m'ha agradat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada