Pàgines

divendres, 21 de desembre del 2012

Quan l'amor fa mal


Al barri hi ha una parella de les d'abans, de les que ho aguanta tot, de les de tota la vida.

Ella pateix del cor i està enamorada. Pateix per partida doble.

Ell no pateix del cor ni pateix de res.

Cada cert temps ella té una recaiguda del cor, del físic. Llavors l'han de portar amb ambulància a l'hospital perquè al seu marit no el troben mai i la tenen allà un parell de dies en observació. Durant aquest curt periòde l'home aprofita per fer a casa tot el que normalment fa fora de casa, timbes de póker amb els amics, agafar turques, fer migdiades...
La dona torna a casa amb taxi perquè el marit no li agafa el telèfon per no haver-la d'anar a buscar. Quan entra per la porta de casa i veu el panorama té una recaiguda del cor, de l'emocional. Veu que té 70 anys, des dels 16 que aguanta un home que no es preocupa d'ella i que ja no vol haver-lo de cuidar més. Decideixen partir peres i venen a l'oficina per arreglar tots els comptes i els papers.

Cada cert temps ella té una recaiguda del cor, de l'emocional. Llavors és quan pensa que és millor una mala vida acompanyada que una trista vida sola. Va a buscar al seu marit i li demana que torni a casa. Ell fa les maletes amb la mateixa emoció amb què les ha desfet, cap. Decideixen ajuntar peres i venen a l'oficina per arreglar tots els comptes i els papers.

I així qui dia passa any empeny.

Al barri hi ha un cor que creuen que és feble, però tristament ho aguanta tot.

2 comentaris:

  1. UN escrit molt trist, molt trist. Coneixes molt bé el cas, no? És una existència molt llastimosa, la dels dos, però et preguntes si no és això el que queda al final. De vegades em fa por que sigui així.

    ResponElimina
  2. Si XeXu, fa sis anys que conec a la parella de fer les gestiones d'obrir i tancar comptes cada cert temps. Al final ja no ens ho prenem ni seriosament... és com el conte de "que ve el llop". Si, una existència molt llastimosa, ell perquè pobre no hi pot fer més, té el cor completament buit; i ella perquè no deu concebre una existència sense patiment.
    Jo estic segura que no és això el que queda al final si tu no ho vols, però s'ha de tenir la valentia d'actuar per anar a buscar-ho. Si aquesta dona no hagués tornat amb ell la primera vegada a dia d'avui se sentiria més estimada segur, almenys per ella mateixa, perquè ara se sent tonta cada vegada que ell li torna a fallar.

    ResponElimina