Perseguint els somnis

Per la meva experiència personal les coses improvitzades sempre surten bé; per això quan m'he despertat i he vist un missatge del meu amic invisible que em proposava esmorzar al cap de dues hores no m'ho he ni pensat. Si a que m'encanten els esmorzars li sumem Barcelona, amb la companyia del meu amic invisible (una de les persones que més estimo i a qui em moria de ganes de veure) i tenint en compte que sap els millors llocs per anar no hi havia alternativa: fora del llit, dutxa i tren.

M'ha portat al Bar Lobo, ideal per un brunch... cosa que jo no he fet. Tinc el do de triar sempre els meus plats preferits als llocs menys indicats i sempre que vaig amb ell preferiria haver demanat el seu plat que el que demano, però ho continuo fent sempre eh... en això no aprenc.

El lloc és molt agradable, amb una decoració càlida i bona música de fons. Convida a relaxar-te i a gaudir de la conversa.

Hi ha persones que tenen clar què volen, i visualitzen per aconseguir-ho, i ho aconsegueixen, i quan cauen s'aixequen més forts, i no tenen por, o si en tenen s'hi enfronten amb valentia. Hi ha persones que són pura energia i vitalitat, que ni perden el temps ni dubten.

Avui m'he adonat que hi ha coses que vull que no poden ser, però que n'hi ha d'altres que si que poden ser, l'únic que cal és valentia, voluntat i perseverança.

A dia vint-i-nou ja sé el meu propòsit d'any nou, convertir un somni en realitat.