Les il·lusions òptiques són aquelles il·lusions del sentit de la vista que ens fan percebre alguna cosa de manera errònia; poden ser de caràcter fisiològic (per una estimulació excessiva dels ulls o del cervell) o cognitiu (en la que intervé el nostre coneixement del món, seria el cas del Gerro Rubin); aquestes últimes poden ser il·lusions d'ambigüetat, de distorció, paradoxals o fictícies.
Però també ens podem trobar unes il·lusions que no són òptiques però les veus, o podríem dir que les sents, en definitiva, que les vius. I moltes vegades només les veus, les sents o les vius tu. Creiem que veiem coses, i que vivim coses, però a vegades són distorcions de les coses que realment veiem i vivim. És com si es creés una il·lusió global dels cinc sentits que fa que el cervell, al rebre tots els inputs alterats, crei una realitat alternativa.
El problema ve quan t'instal·les en aquesta realitat, perquè les coses no són el que creus que són i no actues en concordança amb la realitat "autèntica", i el comportament que tenim deixa de ser lògic. És com quan sents a algú explicar una pel·lícula, o un llibre, o una situació viscuda compartida i, escoltant-la, penses... aquesta persona ha vist la mateixa pel·lícula que jo? però a l'engròs. És com si haguéssim anat a parar al món paral·lel de Fringe, però com que no coneixem el Walter no podem trobar la finestra de traspàs i ens hem d'espavilar per tornar.
Una bona manera per tornar a la realitat és levitar i mirar-ho tot des de fora, i ben amunt, per buscar una àmplia perspectiva. Llavors veurem què és el que hi ha i què és el que hem creat. També està bé mirar el passat, i veure el present. I si des de ben amunt el present i el passat no s'assemblen no podem pensar que estem vivint en el mateix moment.
Nena, m'ha agradat, molt bo aquest post! Totalment d'acord, jo he viscut situacions d'aquestes que descrius amb alguna que altre persona... :-)
ResponEliminaMUAS!
La veritat és que no sona massa bé tot això. No m'atreveixo a aventurar res, perquè el teu escrit és volgudament críptic. Les il·lusions que em venen a mi al cap segur que no tenen a veure amb les teves, però és fàcil portar-s'ho al terreny de cadascú, i aquí he de dir que ho expliques molt bé, però la solució de mirar-s'ho des de fora, tot i que encertada, em sembla força difícil de dur a terme.
ResponEliminaEli: gràcies! :)
ResponEliminaXeXu: no sona massa bé, no, perquè no ho està de bé, i aquest és el problema. Si que és fàcil portar-s'ho al terreny de cadascú, de fet vaig començar el post des d'un costat de realitat i el vaig acabar des de l'altre. Em van venir diverses situacions al cap tan propies com alienes i a on si tens raó és que la solució proposada és molt difícil de dur a terme en tots els casos... crec que requereix de massa lògica i que la percepció sempre acaba sortint de l'ànima.