Tresors

Tinc la sort de tenir a la meva vida certes persones que són nobles de cor i d'esperit. Persones que sempre estan disposades a donar un cop de mà i ajudar en el que faci falta. 

Igual que em queixo de que hi hagi tantes persones que sempre tenen un no per resposta (fins i tot abans de fer la pregunta), també admiro i m'enorgulleixo de les persones que per poc que puguin sempre et diuen que si.

Tan de bo que la gent no en faci un mal ús i acabin en perill d'extinsió.

Fa uns quants dies vaig reconèixer un d'aquests tresors. Vaig demanar tenir certa prioritat en un assumpte que era de gran importància a la feina a un amic que tinc a un departament concret (bàsicament vaig demanar que em colessin uns tràmits a fer de la pila que deuen tenir sobre la taula).  Jo em pensava que estava gastant un comodí que tenia guardat, i el tema era suficientment important per gastar-lo. Però resulta que vaig fer molt més. El meu amic va tramitar l'assumpte amb la màxima perfecció en un temps record i amb un tracte exquisit. El problema és que tot i estar en aquell departament no és tasca del meu amic fer aquests tràmits, ell fa altra feina i en té de sobres com per treballar una mitjana de dues/tres hores extres diàries (sense cobrar-les), de fet té tanta feina que avui he parlat amb ell a les 5 i no és que no hagués dinat... és que es veu que encara no havia esmorzat! Però clar, quan jo vaig gastar el meu comodí ell no m'ho va dir tot això, simplement va apartar una estona la seva feina per fer-me el favor. Des de llavors que és ell que té mil comodins per gastar.

El meu amic es mereix un monument i per això ja fa molts dies que li volia dedicar un post.

Que és un tresor ho vaig descobrir fa poc però també he de dir que ja apuntava maneres.