M'encanten els divendres, des de sempre.
Si ens ho sabem muntar bé és un dia molt ben aprofitat. Toca llevar-se aviat per anar a treballar però el pots allargar tan com vulguis perquè el dissabte no toca matinar. Per cansada que estigui d'anar de bòlit tota la setmana intento no perdre l'oportunitat de disfrutar del vespre i si puc també la nit. Em dóna la sensació que aquelles estones sempre són regalades perquè encara hi ha tot un cap de setmana per disfrutar.
Doncs el divendres de la setmana passada vaig disfrutar amb bona companyia del meu dia preferit. Amb la Rose i la Rat vam anar a Gràcia. Sopar, cine i gelat. Anar a Gràcia per mi ja és un regal, o sigui que el demés només feia que sumar a la nit.
La pel·lícula escollida va ser Les petits mouchoirs, i la raó de l'elecció va ser sobretot l'idioma, que el començo a tenir una mica rovellat. Després vam saber que ha sigut el boom del 2010 dels nostres veïns, que ha recaudat una bona morterada i que la crítica d'aquí tampoc la deixa gens malament.
Tot i ser una pel·lícula llargíssima (154 minuts) passa com un vi fresquet; vi que no paren de veure ells a totes hores. És una història que parla de l'amistat i de la hipocresia amb molt tocs d'humor fi i gags divertidíssims de francesos amb classe. Parla de l'amor, de l'egoisme, de la por per acceptar-nos i de les ganes de fugir. Tot això regat amb vi, sol, platja i llargues sobretaules. I és que no hi ha crisis per la burgesia francesa.
Això si, com a tot conte té un missatge moral, per tant prepareu mocadors pel final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada