Pàgines

diumenge, 3 de juliol del 2011

Last night


Solo una noche és el temps que passa un matrimoni separat l'un de l'altre. I encara que només en sigui una, de nit, no perden gens el temps, ni l'un ni l'altre. 
Aquesta pel·lícula és una història d'infidelitats, algunes consumades, altres no, però d'infidelitats al cap i a la fi.

Per tòpic que sembli, la part masculina de la parella, per motius laborals, s'absenta de casa una sola nit. I és aquest l'únic temps que necessita per anar a petar al llit d'una companya de feina. Cal dir que hi ha molt alcohol pel mig, una forta persecució seductiva per part de la companya de feina i remarcar que l'actriu que encarna la dona en qüestió no és altra que l'Eva Mendes (que jo no li trobo res però que els homes la consideren una de les dones més sexys de l'actualitat). 
Ens trobem en aquest cas amb l'infidelitat física consumada, que pot fer més o menys mal, que es pot amagar amb més o menys gràcia, pot ser fàcilment oblidable per alguns (més pels que la cometen que pels que la pateixen) i segurament perdonable per alguns altres. És una infidelitat que pot no anar a més, ser esporàdica, i que en la majoria dels casos deu anar unida a un sentiment de culpabilitat (fort per alguns i lleu per uns altres).


Pero la part femenina de la parella no es queda guardant la casa i, per casualitats de la vida, es troba a un antic amant francès que s'està a la ciutat una nit, aquella. I ella, sense l'intenció de fer mal a ningú, hi queda per sopar. I mentre s'arregla mira fotos d'ell que té amagades, i s'arregla i es posa preciosa per l'ocasió. Passen una vetllada màgica i plena de complicitat fins que ell intenta una proximitat física (perquè sentimentalment no poden estar més junts) i ella li para els peus, no perquè no vulgui sinó perquè no sabria com mirar a la cara al seu marit.
I aqui ens trobem amb l'infidelitat sentimental no consumada. Que només fa mal a qui no l'ha consumat, perquè l'altre, pobre, ni s'entera. Però aquesta és molt més difícil d'oblidar (per la persona implicada) i es canvia el sentiment de culpabilitat pel de tristesa d'haver de rebutjar el que es vol. Però per molt que ella es pensi que no li ha sigut infidel ho porta tatuat al cor.

És una pel·lícula per fer-ne un cine fòrum perquè de les diferents infidelitats n'hi podríem treure molt suc. Jo de moment encara vaig pensant quina d'elles em faria més mal.

4 comentaris:

  1. No diré res sobre infidelitats, és un tema que em repugna bastant i del que em resulta desagradable fins i tot només parlar-ne. Però et confirmaré que l'Eva Mendes és realment una tia espectacular...

    ResponElimina
  2. Hahaha, doncs mira, millor que ho sigui. Sembla que si les banyes te les foten amb alguna tia espectacular consoli més. Ai, perdona... no parlem d'infidelitats!

    ResponElimina
  3. Fa temos una noia em va dir "prefereixo penedir-me del que he fet que no pas de no haver-ho fet...", tota una declaració de principis... amb tot interessant el determinar si tolerem més una infidelitat física o una emocional... i per cert, fer l'amor amb la teva parella tot pensant en algú altre també seria una infidelitat?, és més, pensar en voler fer-s'ho amb lgú tot i que no es pugui per la negativa de l'altre part també seria una infidelitat, i finalment, la temptativa d'infidelitat és menys greu que la infidelitat consumada??

    ResponElimina
  4. Quantes preguntes Molon labe!! De fet ja he dit que es podria fer un cine-forum. Jo crec que estàs filant molt prim. A veure, no crec que una infidelitat no consumada es pugui considerar fotre les banyes, tot i que en el cas de la història en qüestió, a la infidelitat que no consumen hi ha uns sentiments i una passió reprimida que no em farien pas gràcia d'aguantar si fos l'altra part...
    Suposo que cada parella és un món...

    ResponElimina