Que l'home està en constant canvi és una cosa que sabem tots, però poques vegades ens parem a pensar en la nostra pròpia evolució.
Com a éssers egocèntrics que acostumem a ser la majoria de persones (qui més qui menys) sempre prenem consciència dels canvis que pateixen les altres persones molt abans dels nostres canvis. De fet no crec que siguem massa conscients d'aquells canvis que patim pel simple pas del temps, sense buscar-los.
Igualment, tampoc acabem de ser massa conscients dels canvis que pateixen la gent que tenim aprop. Com que ens acostumem a veure'ls passet a passet costa molt adonar-se dels metres que han fet si els hem vist a cada centímetre recorregut. És més fàcil veure els canvis des de la distància, quan fa cert temps que no els hem tingut a prop.
Fa un parell de setmanes em vaig trobar amb el meu jo del setembre del 2009 i vaig prendre consciència de tota la distància que havia recorregut quan, a la revisió mèdica de la feina, em van actualitzar la meva fitxa. Pel que em van fer recordar el meu jo del 2009 pagava la quota del gimnàs sense trepitxar-lo, donava mil voltes al llit fins que no s'adormia, fumava i pesava ben poquet (mal d'amors que diuen). Quan la doctora m'ho va recordar em va fer dubtar i tot. Ara la quota del gimnàs està molt amortitzada i moltes vegades em poso al llit i a la segona pàgina del llibre ja estic al setè son (suposo que això va unit a que la quota del gimnàs està molt amortitzada i quan em poso al llit estic baldada). Ja no sé ni quan val un paquet de Marlboro i, tot i que he guanyat un parell de quilets, menjo saníssim (no recordo ni el gust dels donuts sintètics que em menjava per esmorzar al bar de davant de la feina).
Sort que quan em miro al mirall continuo veient la meva imatge, que si no pensaria que m'han canviat.
El més important és que el teu jo d'ara t'agradi més que el de llavors. El que diré va en contra de tota lògica i sentit comú, però de vegades cuidar-se tant i fer molta bondat no ens fa més feliços. Si tu et sents bé com estàs ara, llavors els canvis són positius, segur. Ara cal mirar si hi ha encara marge per la millora.
ResponEliminaBuf, hi ha molt marge per la millora, però així ja estic bé.
ResponEliminaEl que més em va fer pensar va ser el fet de l'insomni. Crec que si costa arribar al son i aquest és lleuger és perquè tenim massa preocupacions. Ara dormo com un tronc, i no és perquè no tingui preocupacions però suposo que he après a relativitzar-les i això és important.