Pàgines

dijous, 26 d’agost del 2010

Equilibri



La característica essencial de l'hipocondríac és la por a patir o la convicció de tenir una malaltia greu a partir de l'interpretació personal d'algunes sensacions corporals o d'altre signe que pateix en el cos. Poden ser per exemple pigues, tos, petites ferides, sensacions físiques no gaire estranyes, batecs del cor, moviments involuntaris. Tot i que el metge no els hi diagnostiqui res només es queden tranquils una estona, llavors hi tornen a pensar/patir. Es creu, sense fonament, que es pateix una malaltia greu (wikipèdia) .

Cap allà a l'any 2004 o al 2005  (el nostre protagonista no ho acaba de recordar del tot), a la localitat d'Herne, a l'occident d'Alemanya, va passar un fet extraordinari tot i que aparentment desaparcebut.
 El nostre protagonista va sortir a cel·lebrar l'inici de l'any nou una freda nit de desembre a una freda localitat d'Alemanya. I veient-se envoltat de tant fred va decidir escalfar-se el cos a base d'alcohol. Trompa perdut i sense haver guanyat companyia va despedir la nit de cap d'any caminant tot sol pels freds carrers d'Herne. Durant el trajecte va notar un fort impacte al cap que, junt amb les ensopegades causades per les etíliques esses el van fer arribar a casa fet una mica una piltrafa. El dia següent semblava que li hagués d'explotar el cap, però ja se sap que la ressaca de whisky és molt dolenta.

Cinc anys més tard, i cansat de notar molèsties en un quiste a darrera del cap, el seu metge va decidir fer-li una radiografia... i gens petita va ser la sorpresa quan van descobrir que hi tenia enclastada una bala del calibre 22 i que per sort no li havia acabat de foradar el crani.

Ja m'ho deien sempre de petita que els extrems no són mai bons...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada