Parada i fonda

Sembla mentida com canvia la percepció de les coses sense motiu aparent. 

Fins ara pensava que el temps passava més depressa quan en necessitaves molt i més a poc a poc quan te'n sobrava. Sempre em falta temps quan tinc mil coses per fer, i ara només faig que pensar en el llarg que se'm faran els minuts aquest agost, quan estigui treballant set hores seguides i no tingui res a fer. Ja ho diu la Gari, qui fa vacances al juliol té dos mesos de vacances.

Aquestes tres setmanes de vacances no tinc cap viatge organitzat. Es resumeixen en sol i platja. I tot i que sempre surt algun pla diferent, ja sigui sopar, visites... el dia a dia té un esquema molt simple: esmorzar, platja, dinar, migdiada i/o platja, dutxa, volteta, sopar, copeta, dormir i santornem-hi

Doncs com pot ser si em sobra tot el temps del món que m'estigui passant volant? Ves que no sigui que vaig equivocada i em falta una altra part de l'equació... el grau de gaudiment del temps que et sobra deu accelerar-ne la percepció.

De moment sóc a casa després de Sant Pol, parada i fonda per començar la setmana que ve a Palamós amb una única preocupació: aguantarà la meva pell tantes hores de sol sense caure's abans a tires?

La copeta de les nits als Banys Lluís