Sempre he pensat que la mort d'una relació sentimental ha de tenir el seu dol. No sóc ni psicòloga ni sociòloga, però tinc la sensació que sóc com una goma elàstica i quan estic amb una persona durant molt temps, sense acabar de perdre el meu punt d'orígen, m'estiro cap a un cantó. Suposo que això és donat per un procés d'adaptació a l'altra persona.
S'acostuma a dir que "a rey muerto, rey puesto" i que "un clau treu a un altre clau", que la millor manera de superar una ruptura és amb una substitució. Jo crec que la millor manera és deixant que la goma torni a quedar solta perquè perdi la forma de la tibantor i així, quan calgui, pugui estirar-se cap a alguna altra direcció sense acabar trencant-se.
Ahir la selecció espanyola va guanyar el Mundial de Sud-Àfrica. Al final del partir la Sara C. va entrevistar a la seva parella actual i capità de la selecció, l'Iker C. i aquest, fruit de l'emoció, li va plantar un tendre petó als morros en rigurós directe.
Com a fèmina que sóc (i em sap greu aquest comentari sexista) estic bastant al dia de les tafaneries amoroses. Poc i de lluny li he anat seguint la pista a l'Iker i MAI el vaig veure tenint alguna mostra d'afecte, encara que no sigui comparable a aquesta, cap a la seva anterior parella.
Després de veure més de tres vegades el petó d'ahir (el youtube s'està fent un fart d'emetre'l) m'ha vingut al cap la meva teoria de la goma i m'hi reafirmo.
Foto: Robert Doisneau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada