Avui la Lali segurament es deu haver llevat a la mateixa hora de sempre. S'ha vestit i pentinat. Ha esmorzat, a casa o a fora, deu dependre del dia, i se n'ha anat a treballar.
Ha obert la botiga i, com que no hi entrava gaire gent, s'ha posat a escombrar l'entrada.
Just davant de la botiga, entre la brossa, hi havia la llibreta d'estalvis de la senyora Celia (sense accent perquè és castellano-parlant). La Lali l'ha recollida, l'ha obert i ha trucat al número de telèfon de l'oficina que surt a primera pàgina per avisar de la troballa que segurament es devia a un possible furt.
La senyora Celia va ser víctima d'una estirada de bolso a prop de casa seva fa quasibé mig any. En aquell moment va fer totes les gestions oportunes incloent la cancel·lació de la llibreta perduda i se'n va oblidar.
Avui la llibreta ha aparegut al carrer Argenteria, a Barcelona. El fet no tenia gaire trascendència (tret de la sorpresa que la llibreta viatgés més de 30 km en 6 mesos i no es desintegrés en el procés) donat que ja no era vàlida i es podia tirar.
Tenint en compte que la llibreta era inoperativa i que la Lali no tenia cap oficina del banc aprop per fer l'entrega li he comentat que la destruís. Però ella ha dit que ni pensar-ho, que la gent normalment es guarden les llibretes per recordar les coses que havien pagat i que ella, sabent que no li podíem facilitar les dades de la senyora Celia, ens ho faria arribar per correu ordinari a la nostra oficina. M'ha comentat: "suposo que amb un sol segell arribarà, no?"
Tan de bo hi haguessin més Lalis en el món. Avui m'he sentit afortunada d'haver-li agafat jo el telèfon i haver tingut l'ocasió de parlar amb ella.
PD: què deu haver estat fent tot aquest temps la llibreta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada