A vegades els sentiments no entenen de raons. I des de la raó em sorprèn com pot ser que persones tan semblants puguin tenir sentiments tan oposats quan són d'amor incondicional cap a banderes que fan el seu camí unides de la mà.
Aquest dissabte, primer cap de setmana de juliol, es va cel·lebrar la tradicional cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell. I just abans de començar, Espanya jugava contra Paraguay els 4º de final del Mundial de futbol de Sud Àfrica.
Aparentment els sentiments estàn claríssims, però quan la meitat dels jugadors que hi ha al camp són del Futbol Club Barcelona la cosa es complica. Durant el partit i ultimant els preparatius de la cantada d'havaneres hi va haver una guerra de xiulades i cel·lebracions entre els assistents presumptament catalanistes i barcelonistes.
I és que, mentre uns no poden tolerar que la representació d'un país, que els hi xupa la sang i els hi acaba de prendre el pèl amb la sentència del TC sobre la constitucionalitat de l'Estatut d'Autonomia, guanyi un Mundial, els altres no poden evitar que els seus ídols, jugadors que els hi han fet disfrutar guanyant copes, lligues i champions, perdin un partit.
L'amor és molt complex.
Mentre, jo continuo acabant d'encetar l'estiu amb les meves litúrgies. Palamós: entrepà de pollastre al xiringuito + mojito a La Plata (i aquest any de maduixa!).
Per si interessa, el partit el va guanyar Espanya i avui jugarà la semifinal amb Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada