A TV3, aquest estiu, fan un programa força interessant, de trenta minuts escassos, que t'estalvia de llegir aquests llibres d'autoajuda que estan tan de moda. Jo tinc els temes bastant frescos perquè ja me n'han regalat uns quants (ho interpreto com indirectes/semi-directes) i me l'acostumo a mirar.
En el segon programa parlaven de l'Amor. Com a convidats hi havia psicòlegs i sociòlegs i tots opinaven que el mite de la mitja taronja ha fet molt mal a la humanitat.
Al llarg d'aquests anys ens han venut que tots tenim una mitja taronja, i que quan la trobem serem feliços i menjarem anissos. Però de fet, no podem ser feliços si creiem que ens falta una meitat per completar-nos perquè això ens deixa una buidor a l'ànima quan la perdem. M'agrada la metàfora que deien que tots sóm una taronja sencera i amb una altra bona taronja podem aconseguir un magnífic suc.
Normalment ens han fet unir "l'estic boig d'amor" amb coses positives, però el fet és que hem de superar el "no puc viure sense tu" i el "tu ho ets tot per mi".
Ahir, un home recentment abandonat per la seva dona, es va tornar boig d'amor. Va començar a anar porta per porta a tots els comerços de l'avinguda, tot esverat, dient a uns que acabaven de robar als altres. Va crear tanta alarma social que els mossos es van passar el matí seguint-li la pista per aturar-li la bogeria.
Quan l'Amor no és sa, pot arribar a ser molt malaltís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada