Pàgines

dijous, 1 d’agost del 2013

La cosa va de reptes



Fer, per passar l'estona, pot estar bé. Per un ratet. Per divertir-se. Però al final, Fer perquè si, fer per només fer, a la tuntún, pot acabar avorrint i fent perdre l'esència i el sentit del que fas. Pots acabar fent per inèrcia, sense pensar massa en un perquè.

La cosa canvia completament quan et marques objectius. El fer es converteix en un mitjà per arribar a la finalitat buscada. En aquests casos el que fas té un perquè, un motiu, i fas d'una manera estudiada i no pas a la babalà. Tenint un motiu tens una motivació.

Córrer seria un exemple d'aquest fer. Si que és veritat que hi ha gent que corre i prou. Que es posa les vambes, agafa l'ipod i surt per la porta amb la intenció d'evadir-se, de relaxar-se, de passar l'estona. I llavors corres i ja està. Però si jo a aquest córrer li busco una finalitat la meva motivació augmenta exponencialment. 
En el meu cas, i qui em segueix ho sap, el meu objectiu és ser sub50 en 10k. I si, és un objectiu aconseguit, però aconseguit pels pèls perquè la meva millor marca és 49:50. L'objectiu d'aquest any és fer un sub50 com Déu mana (entès per 47' o alguna cosa per l'estil). I també fer la mitja marató en menys de 1:50 (5' menys que la meva única marca).

Com que al setembre estaré a l'altre punta del món queda descartada la cursa de la Mercè i la mitja marató de Sabadell com a objectius. O sigui que, aplaçat tot fins al novembre (Jean Bouin) i gener/febrer (mitja marató Barcelona), tinc molt temps per fer-hi encaixar algun altre objectiu.

L'objectiu que m'he marcat és fer els Pedals del Pedraforca a l'octubre. És una ruta de BTT de quasi 100km amb 3.410m de desnivell, amb punt d'inici i final a Gósol, que s'ha estrenat aquest any amb molt bones crítiques. Es pot fer en dos o tres dies. La idea és fer-ho en dos, però dependrà de l'estat físic en el que arribi després de tot el mes en territori yanki (intentant menjar el més sa possible però amb moltíssimes hores de cotxe).

I és el que deia abans, que per fer sortides domingueres ja m'estava bé la bici del Decathlon que em deixaven. Però la meva bici nova em demana reptes i canya. I arribar a dalt del Puig de la creu cada vegada més forta i més facilment em fa somriure pensant que el meu objectiu s'acosta.

Però aquesta és la meva opinió. En qüestions de motivació tot s'hi val i cadascú es motiva com vol!

2 comentaris:

  1. Jo també funciono molt millor així, amb objectius. De fet, en veure la foto del Pedraforca m'ha interessat ja que l'he de pujar un dia d'aquests, ja hem hagut de fer-nos enrere un parell de cops, per manca de data i per mal temps, però caurà. Però aquest objectiu que t'has marcat és molt ambiciós, eh? Ara que, amb les tens, veig que ets una esportista de categoria, així que segur que te n'acabaràs sortint. La dieta americana no és més que una part del repte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols fer el Pedraforca? Jo estiuejo a Gósol i tot allò és preciós. A veure si els astres es posen en línia i trobes data amb bon temps per pujar-lo!
      Si, amb la dieta americana ja tremolo, que jo sóc molt de postres i allà entre el lemon pie i els cheese cake cada vegada que hi penso se'm fa la boca aigua ;)

      Elimina