Pàgines

dimarts, 30 de juliol del 2013

El Mercat de la Princesa

Hi ha regals de tot tipus. 
Hi ha regals de despedida, regals per compromís, regals d'aniversari. Hi ha regals d'amor (els regals perquè si). Hi ha els regals que fas sabent que segur que no l'encertaràs. Hi ha els regals que es fan pensant més en un mateix que en la persona a qui regales. Hi ha els autoregals, aquells que de tant en tant van molt bé per recordar-te que tu també existeixes.

Però quan les persones són importants, quan ja tenim cobertes les necessitats bàsiques i tot el que puguis regalar acaba durant una temporada o quedant oblidat en un calaix, el millor regal és el Temps compartit. 
L'últim regal d'aquest tipus se l'ha endut la Nunu i ha estat unes entrades per anar a veure monòlegs. Però les entrades éren simbòliques... l'autèntic regal ha estat passar un dia d'estiu a Barcelona totes tres. Un dia d'un sol radiant, de passos pel Born, de mojitos a la platja, de passejades per les rambles, de converses, de consols, de confessions i de riures, molts riures, riures que van arribar als plors en moments puntuals dels monòlegs. Un dia fantàstic per repetir. Tot un regal.

Com a amant del Born que sóc, la meva proposta culinària era clara... El Mercat de la Princesa. Sent molt fan de El Mercado de San Miguel cada vegada que vaig a Madrid, no podia passar més dies per anar a treure el cap a veure què s'hi coïa i no em va decepcionar. 


Per qui conegui el de Madrid, podríem dir que és la mateixa idea però a la catalana. Allà sont més de barra, aqui sóm de taula. Allà sont de tapes i pintxos, aqui costa horrors que et regalin uns tristos cacauets quan demanes una canya. Tenint en compte això les diferències queden força clares. L'ambient es distribueix en una zona central de taules comunes sota una claraboia, que aconsegueix donar molta llum natural a l'espai, i totes les parades estan envoltant aquesta zona forrant les parets. Aqui no sóm tant de tapes i de pintxos però també n'hi ha. Però al ser més de taula que de barra no es fa difícil menjar coses més elaborades. A les parades hi pots trobar de tot. Des de les braves del Bar Tomàs a pizzes vegetals, rissottos i paelles, una parada de peix fresc, menjar indonès, sushi fresquíssim, ous de tot tipus, amanides,... El preu depèn de la parada però va força de la mà de la qualitat, exceptuant algun cas... Em van cobrar 10 euros per un mini tàrtar de salmó i advocat (i crec que el salmó era fumat...) que encara m'en poso les mans al cap. Per la resta bé.

Nosaltres vem fer alguns tastets i m'he quedat amb les ganes de provar el que em vaig deixar o sigui que aviat tocarà tornar-hi.

La primera ronda:
Plata de makis molt frescos que crec que ens va costar 10 euros

Ous trencats amb bolets i pernil ibèric

Sonsos

Qui em coneix sap que a la meva taula quasi mai falta foie
 Falta les fotos de la segona ronda perquè anàvem a tiro fet... Va ser el tàrtar de salmó que us comentava (totalment prescindible qualitat-preu) i un arròs indonès que estava força bo.
... i postres tampoc! Jo vaig demanar la lemon pie però el cheesecake del fons és un must.

I per tirar avall tot això res millor que caminar fins a la Barceloneta i anar a fer uns mojitos de maracuyà al Makamaka. Bé, la Laia va optar per un Suc Detox per fer lloc a les gominoles que es va menjar abans dels monòlegs.




Doncs això... que apunteu la direcció a la llista. Jo ja ho he fet.



2 comentaris:

  1. Et semblarà bonic fer aquest post al migdia, oi? M'acabo de menjar un entrepà lamentable i ara em surts amb això, quina depressió! L'únic consol és que m'he estalviat molts diners, però no sé si serveix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaja... i a sobre amb fotos!!! Xexu, no tinc perdó! ;P

      Elimina