Amb l'any nou sembla que toqui fer nous propòsits quan de fet el millor seria fer el propòsit quan et ve al cap el pensament i no pas haver-te d'esperar a una data assenyalada. Ja ho diuen que feina feta no fa destorb, però en fi, cadascú es motiva com vol o com pot.
Aqui no explicaré el meu propòsit pel 2012 perquè el propòsit del que us vull parlar ja me'l vaig fer aqui i no l'he complert ja que des de llavors només he sortit a córrer tres dies puntuals. Explicaré les meves experiències al llarg de l'any.
L'any va començar malament sent baixa a la cursa de Sant Antoni. No l'he feta mai, m'estrenaré aquest 22 de gener. El fred i vent que feien aquell dia i la mandra i el gustet d'estar ficada dins del llit van fer que els 5 graus fossin excusa suficient per no presentar-m'hi. No poso el dorsal perquè no vaig ni suar la samarreta.
9.213 La cursa del Corte Inglés va ser la meva primera cursa i això la fa especial. Bé, això és el que vaig pensar durant cada passa que vaig fer per pujar fins a dalt de tot de Montjuïc, perquè si no fós especial no calia tanta tortura.
El primer cop que la vaig fer vaig caminar més que no pas córrer. Aquest any vaig córrer més que no caminar. Però clar, tenint en compte que és tant popular que per molt que tinguis lloc al principi pels del xip la gent va entrant per carrers laterals passant-se el reglament pel forro de la bata, i que haver d'entrar dins de l'estadi olímpic per fer-hi una volta és l'equivalència a un embut, tant si vols com si no vols acabes caminant. Els 10 km els vaig fer en 1:01
1.259 La cursa dels bombers va arribar una setmana més tard. M'estrenava però ja m'havien dit que era màgica per l'ambient, entre els corredors i de la claca. No em va decebre en absolut però entre el sol de justícia que queia sobre Barcelona i la semideshidratació que patia se'm va fer dura. Vaig haver de fer alguna paradeta (si, ja sé que no es pot parar perquè després costa més d'arrencar però...). Vaig estar satisfeta del resultat, 57:48
1.486 Després d'una temporada de sequera va arribar la Festa Major de Sabadell i amb ella la seva cursa popular. Aquest any van canviar i reduir recorregut. Tenint en compte que feia tant que no corria, els 7 km ja em van semblar suficients. El resultat tampoc em va semblar malament venint d'un estiu de relax total, 42:04
5.709 La cursa de la Mercè ja me la sabia de l'any passat i anava animada de l'anterior, però l'excés de gimnàs la setmana prèvia em va jugar una mala passada i em vaig lesionar al km 7. Vaig tornar com vaig poder amb la cua entre les cames però amb recorregut alternatiu, però he posat el dorsal perquè vaig suar la samarreta.
8.690 La cursa de la dona també era nova per mi. La corriem un grupet del poble i la il·lusió que em feia va poder amb el vent i la pluja que queia aquell dia a Barcelona. Vaig fer els 6 km en 33:23 i vaig acabar xopa de dalt a baix, però vem aconseguir sortir al diari del poble per tant ja va valer la pena l'encostipat dels dies següents.
1.329 També m'estrenava amb la Jean Bouin i tot i que em van dir que el final era dur mai m'hagués arribat a imaginar que ho era tant. Els dos últims km se'm van fer eterns però vaig aconseguir fer-la d'una tirada pensant en tot menys en el que em quedava per poder parar de córrer. El resultat va ser inesperat perquè en cap moment vaig mirar el crono, 53:43. Tot un orgull
997 La primera Sansi de Sabadell l'havia de fer per tant no m'ho vaig pensar ni un moment quan van obrir inscripcions. El recorregut ja me'l coneixia perquè era semblant a la de la Festa Major. 5 km en 25 minuts. És el meu récord.
No em faré propòsits perquè vist l'èxit en l'últim que em vaig fer és una pèrdua d'amor propi. Però tinc l'esperança que ja que el cap no m'obeeix potser el cor em guiarà. I és que cada vegada m'agrada més la sensació que tinc al creuar l'arribada. Se t'infla l'orgull i et sents tan bé que només per tenir moltes vegades aquesta sensació ja val la pena sortir a entrenar
Els temps que poses els trobo força bons. No tinc massa experiència en curses, però alguns anys vaig fer la del Corte Inglés, i em sembla que feia temps pitjors, i això que mirava d'escapar-me de la turba. Tot depèn del que vulguis fer. Si vols competir en alguna d'aquestes curses, ja caldrà que entrenis. Però si només ho fas per gust, per la sensació, doncs el que fas ja està bé. Déu n'hi do les que has fet, sense entrenar-te massa. Segueix gaudint, que això és l'important.
ResponEliminaHo faig per la sensació postcursa, que és molt bona. Però si, hauria d'entrenar una mica perquè si no al final m'acabaré fent mal, que l'edat passa factura.
ResponElimina