10.04.11- Una calor inusual per ser principis d'abril i un sol infernal per ser les 10 del matí em van fer agafar molta mandra per començar a córrer la Cursa dels Bombers. Només pensar en que havia de pujar un paral·lel interminable en poc més d'un kilòmetre d'on estava em feia venir moltes ganes de plantar a tothom i anar-me a sucar els peus a l'aigua de la Barceloneta.
Però no ho vaig fer. Em vaig mantenir quietona i calladeta entre la multitud mentre intentava treure'm del cap la sensació de l'aigua congelada mullant-me els peus mentre me'ls enfonsava a la sorra.
Tot i la gentada, la deshidratació que tenia (no entenc com la gent pot veure mentre córre, jo vaig tirar la meitat de l'aigua i tot i això encara em vaig ennuegar), els pensaments de "qui em manava a mi apuntar-me a la cursa" que es van apoderar de mi abans d'arribar a Plaça Urquinaona i el mal que em va començar a fer al genoll (i que encara arrosego una mica) vaig aconseguir el meu objectiu: fer la cursa en menys d'una hora. 57'48'' justet, justet però a dins!
Nou objectiu: intentar entrenar entre cursa i cursa, que a aquest pas al final em trencaré alguna articulació.
ets una crack!!!!!
ResponElimina