Els dijous s'allarguen

Fa aproximadament un mes us vaig comentar que els meus dijous canviaven de ser el dia de més feina de la setmana i menys temps per mi a ser el dia de la copeta de vi + sopar + converses amb la Martika. 

Fins ara ja hem fet copetes al Taverna Raiz quan podem aconseguir taula (cosa difícil per horari i dimensions del local), al Musical (amb carta de vins pobre i poca gràcia de la cambrera) i al Cafè del passeig (des de que han canviat de propietaris pinta força bé i la carta de vins no està del tot malament). 

Blue Nun al Taverna Raiz

I per sopar hem passat pel Tic tac toe (baix en qualitat-preu però val la pena pels monòlegs), pel Fuuud ( de moment només n'hem tastat les tapes i repetirem segur), la pizzeria Viena (un clàssic) i el Kimbo (mai dic que no a fer un Kimbo).

Plats que segur que demano sempre que vaig al Kimbo

Però per diverses circumstàncies i coincidències els nostres sopars de dos precedeixen les gintònics sessions de tres. I és que al ritual dels dijous se'ns hi ha sumat el Marc, que com que sopa tard i viu al centre ja espera rebre la nostra localització per whatsapp per venir a fer la sobretaula. Això és el que té de bo de viure en una ciutat petita, que tot està a un cop de pedra.

Gintònics al Fuuud

I és veritat que els dijous estem esgotats i a partir de la una no parem de badallar, i també és cert que els divendres al matí el Marc i jo comencem el dia a mig gas i a vegades necessitem ibuprofeno intravenós (la Martika no ho sé perquè no la veig, però suposo que també). Però els nostres dijous s'ho valen, i les conveses també. És curiós i interessant tenir una visió masculina de segons quins temes perquè ens fa adonar que tot i que sabem que homes i dones som diferents ens uneixen més coses de les que ens pensem.

Normalment no prenem consciència de que el temps passa i com que sé que aquestes gintònics sessions tenen data de caducitat penso gaudir-ne de cada una.