Comiat

Un dia de maig del 2005 va entrar per la porta de l'oficina una noia que es deia com jo i amb qui havíem de formar el front office de l'Urbana 3. De seguida vem connectar. Entre ella i jo hi teníem a un home que cambiaba motocicletas por todoterrenos i la complicitat d'haver d'aguantar-lo ens va unir. Quan jo estava a la caixa gran ella m'ajudava a quadrar la moneda i després quan hi estava ella jo l'ajudava a passar nòmines i impostos.

A l'oficina n'hi van passar de tots colors i només ella i jo ho podem explicar perquè hi érem. La gent ha anat i ha vingut, i nosaltres els miràvem passar. Cada una va seguir un camí diferent. Ella era la Marta del plazo i jo la Marta de las empresas y las hipotecas però juntes i a tot arreu érem les Martes de la trenta. Crec que entre ella i jo hem arribat a ocupar totes les taules de l'oficina.

Amb ella he viscut moments importants de la meva vida i m'ha donat suport quan més l'he necessitat i sense haver-lo demanat. 

Tenim milions d'anècdotes per explicar perquè sis anys i mig donen per molt. Palamós, Sant Pol, Gósol, Londres, Madrid, les festes a Malibú, cap d'anys, Sant Joans, rebaixes, intents de jugar al quinto, sopars de Nadal, dinars de excompanys, tattoos, converses per intentar entendre el gènere masculí, els cafès dels dijous al migdia i sobretot els esmorzars de cada dia del món. I sempre recordaré que el dia 11/11/11 a les 11:11 estàvem juntes fent el cafè mentre a l'oficina hi havia un caos brutal.

L'esmorzar és un dels meus moments preferits del dia i ara que no ho faré amb ella no serà el mateix. 

Vull pensar que és un canvi positiu per ella i tenint en compte que jo perdo la companyia dels esmorzars però la guanyo en els sopars del dijous (perquè ens hem proposat reservar-nos el dijous per nosaltres) puc dir que si ella està bé ja em compensa. Tot i això sé que la trobaré molt a faltar perquè sense ella l'oficina ja no serà el mateix.

Ja tinc ganes de que arribi dijous!

Molt pocs dels molts moments que hem viscut juntes