El meu amic invisible

Encara que tanquis la porta de la teva habitació, gràcies a Internet pots obrir la porta del món.  Pots comprar, vendre, informar-te, xafardejar, aprendre, mirar sèries (el meu vici com sabeu els que em coneixeu)... En fi, pots fer mil coses i d'entre elles hi ha la de relacionar-se amb els demés.

Un dia d'aquells que segurament diré que m'estava relacionant però que realment estava xafardejant vaig descobrir una persona pel twitter a través d'alguna cursa (crec que la de la Mercè). En el seu perfil hi havia la direcció del seu blog i jo, seguint sempre el meu afany de relacionar-me, vaig començar a fer treball de camp. 

No ve al cas comentar tot el contingut del blog perquè és molt interessant i aquest post es faria etern i perquè ja ho podeu comprovar vosaltres mateixos aquí:  http://www.brandbreakfast.com . Però el que si que comentaré és aquest post #recyclingculture

Pels mandrosos que no us heu llegit el link us faré un breu resum. Ell cedeix cultura amb la... podríem dir-li voluntat o podríem dir-li esperança de que la persona que ho trobi ho comparteixi després de fer-ne ús.  Dins d'una bossa hi deixa l'objecte en qüestió (llibres, dvd's, cd's...)  juntament amb un bolígraf i una altra enganxina perquè la cultura es pugui tornar a cedir. I per informar que ho deixa, diu què deixa i a on ho deixa a través del twitter juntament amb una foto https://twitter.com/#!/RaulCasanas

I per si algú es pregunta com pot ser que sàpiga exactament què hi ha dins la bossa us deixo aqui la prova:

Suposo que la suma de la meva insistència en voler trobar un #recyclingculture i la seva perseverança en la preparació del seu primer triatló van donar com a resultat que agafés la seva orbea i, tot entrenant, vingués a deixar aquesta pel·lícula al meu poble. 

Ell no ho sap perquè no em coneix, però els que em coneixen saben que m'encanten els jocs de pistes i les sorpreses i que #recyclingculture vingués a Castellar em va arribar al cor, tant, que ja en sóc fan total.

Els que sigueu de la ciutat comptal estigueu al cas, tot i que ha fet "entregues" per tot el món es mou per Barcelona o sigui que teniu més oportunitats de fer alguna troballa. 

Pels que us ho pregunteu jo encara tinc la pel·lícula. Si, sé que l'he de deixar anar perquè és la filosofia del projecte i si no ho fés el que ha fet ell perdria el sentit (i més tenint en compte l'esforç afegit d'acostar-ho tant a mi), però em va fer tantíssima il·lusió que em fa peneta. Va ser com un amic invisible. 

 Va, prometo alliberar-la quan l'hagi vist un parell de vegades més. De fet si m'hagués tocat un llibre encara no l'hauria acabat.