 |
| Robert Doisneau |
Dues hores de paraules i de silencis. D'amagar els ulls i de buscar-los. De confidències i de banalitats. Dues hores a vegades esperades i a vegades evitades. Desitjades i temudes.
Camino sense saber massa què pensar. Dubto en el moment d'interpretar. Sense masses ganes de sentir. O potser si.
I en el moment que decideixo treure-m'ho del cap t'intueixo, i quan ho comprovo t'has manifestat.
I somric perquè ja sabia que en el teu instant no podíem haver anat més sincronitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada