 |
| Robert Doisneau |
Dos quarts de vuit. Tres graus i donant les gràcies. Encara no entens perquè aquest any t'ha agafat la mania de portar el cabell tan curt, amb el fred que fa aquests dies a primera hora del matí ja tens el crani glaçat. Amb sort aquest any el teu amic invisible et regalarà un gorro.
Pedalant es nota molt més la pendent del carrer; quan vas decidir anar amb bicicleta no sabies que acabaries fent tantes cames per anar a la feina. Ara ja ho tens per mà. L'esforç et fa entrar en calor. A part, a l'hora de plegar fa baixada, i això sempre és d'agraïr per acabar el dia.
Sempre el mateix trajecte, sempre els mateixos semàfors, sempre les mateixes cares i sempre em trobes els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada