Pàgines

dimecres, 29 de desembre del 2010

Dexter


El fred, la pluja i estar de vacances de les meves activitats extraescolars només pot significar una cosa: nonstop de sèries.
Aquest any tenia aquest reietó una mica aparcat i clar, aquests dies m'he empassat la cinquena temporada de cop i quasi sense respirar.

I què puc dir del Dexter? Doncs que estic molt contenta que el Michael C Hall s'hagi recuperat del limfona de Hodgkin que patia a principis d'any; que me n'alegro del Globus d'or que li van donar l'any passat per millor actor de sèrie dramàtica; que m'encanta que hagin firmat una sisena temporada perquè últimament estan cancel·lant totes les sèries que m'agraden.

I què puc dir d'aquesta temporada? Doncs que el personatge ha evolucionat moltíssim. Que fins i tot una persona sense capacitat per tenir sentiments ha sentit. Que tots necessitem comprensió i que ens acceptin tal com som, fins i tot un psicòpata com el Dexter. Que ha estat la temporada més emotiva en el que s'ha vist el Dexter més humà i menys assassí. I al final tothom s'acaba posant al seu lloc, perquè per molt que vulguem no podem ser allò que no som ni deixar de ser allò que som.

Per qui encara no conegui la sèrie només tinc una cosa a dir-vos:

Posa un Dexter a la teva vida.

I perquè m'encanta aquest actor, aquí us deixo aquesta nadala.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada