Smoothie

Jo sóc de poble i estic a la trentena.

Sóc d'un poble que ara ja veig força gran però que quan jo el vivia no n'era. Ara ja no el visc, estic més temps fora el poble que dins, però encara m'hi passejo de tant en tant. Però abans, quan si que el vivia, era petit. Recordo que només hi havia cinc escoles i que totes anaven a parar al mateix institut. A part, qui no feia solfeig, feia anglès o piano, o totes les coses repartides durant la setmana. Tothom coneixia a tothom, i això com ja sabem té les seves coses bones i les seves de dolentes.

Com que estic a la trentena ja he passat per diversos ports deixant-hi alguns amics. Alguns s'han casat, n'hi ha que són pares, n'hi ha que han marxat i després han tornat, i n'hi ha que s'han quedat però amb els que anem a deshora.

I com que sóc de poble i estic a la trentena no trobo res millor que acabar l'estiu amb una visita a les Barraques de la Festa Major. Perquè allà hi trobo a tota la gent que tinc escampada pels ports: als casats, als pares, als que han tornat i als que no han marxat. I per anys que passin sempre em fa il·lusió trobar-me'ls perquè amb tots he viscut moments importants de la meva vida, són el meu poble i amb ells fem poble.

El cor se m'ha fet un smoothie de sentiments; amb gust d'alegria i trocets de tendresa, enyorança, il·lusió i de records. I és un smoothie tan dens que encara em costa de digerir. Però l'any que ve me'n demanaré un altre.