Santa paciència!

Últimament no sé què em passa però m'estic començant a enganxar a això de practicar esports. 

Arrencar-me sempre m'ha costat, però quan m'hi poso no hi ha qui em pari. Sempre he estat d'inicis lents (deu ser perquè sóc diesel) però ara porto una temporada que estic "on fire" , que diria l'E.

Ja he escrit alguna vegada sobre la meva nova afició a les curses, però hi ha un altre esport que practico des de ja fa algun temps que encara no havia comentat. Crec que ja va sent hora de confessar-ho: senyores i senyors, jo jugo al frontón.

Doncs sí, encara no sabria concretar amb exactitud quan va començar tot plegat. Podríem dir que sense adonar-me'n hi vaig anar entrant. Jo crec que en un principi no entenia el joc gaire bé, i com que tampoc en sabia massa les pilotes sempre devien anar a fora, tot i que jo em pensava que havia fet gol, o basquet, o hole, o match...
A mesura que va anar passant el temps, vaig anar millorant la punteria (o la picardia, o vaig perdre la inocència, ara no ho sabria concretar millor) i en aquell moment va ser quan em vaig adonar que estava jugant al frontón; més que res perquè les pilotes tornaven...

De fet no hi jugo per gust, no m'agrada gens. El trobo individualista, desmotivant, avorrit, i sense resultat gratificant. Però clar, tampoc depen de mi triar ni el joc, ni els contrincants, ni la tàctica. Bé, de moment no hi puc fer més. Algun dia em dedicaré només a recollir les pilotes, però si ara em toca jugar a frontón, doncs jugaré a frontón. Tot i que n'hi diré squash, que sempre queda més fi i l'essència és la mateixa.