La M. s'està llegint aquest llibre. Després d'anys d'experiències pròpies, alienes, viscudes i escoltades amb el sexe masculí ha decidit que ja n'hi ha prou, que amb la informació que té no en treu l'aigua clara.
Jo fa prop més d'un any que vaig arribar a aquesta conclusió. Sempre he estat envoltada d'éssers masculins, des de ben petitets, i s'han anat fent grans amb mi. Però això es veu que no dóna punts i a l'hora de la veritat no he après res i sempre he acabat anant a repesca.
Va arribar un moment en el que vaig decidir posar-hi remei amb aquest llibre i me'l vaig estudiar en molts pocs dies. Bé, de fet ara m'he adonat que tampoc me'l vaig estudiar tan bé perquè no recordo més de la meitat de les teories, però en fi, així em va tot...
Tornant a llibre, crec que tot i que hi havia coses inexactes, la gran majoria estava molt ben trobat. Em recordo tòtila de mi anant assentint amb el cap amb cara de "...ah, és per això..?" o de "... ara ho entenc tot!..." . El llibre explica les grans diferències entre homes i dones, que són moltes, i explica perquè no acabem d'entrendre els respectius comportaments. Parla de que els homes de tant en tant entren a la cova i se'ls ha de deixar allà dins fins que en vulguin sortir, o de les dones, que són com una onada i no ha d'estranyar que s'apartin perquè ja es tornaràn a acostar, es veu que és cíclic.
Bé, tot això és molt bonic, i potser si me'l llegeixo altra vegada subratllant el més important en puc treure profit. Però de la mateixa manera que nosaltres no els entenem he de suposar que ells tampoc ens entenen a nosaltres. Per tant no arreglem res sabent aquesta teoria si resulta que l'altre membre de la parella la desconeix. I clar, no és com regalar un anell però entenc que pot estressar una mica que a la quarta cita li plantis el manual a la cara perquè se l'estudïi per entendre't. Resumint, que encara no hi veig solució.
Però al que anava, resulta que com que la M. se l'està llegint, aquest matí l'hem estat comentant a l'hora d'esmorzar. I parlant de si els marcians són així i són aixà m'ha vingut al cap un home que no és marcià, i llavors he pensat que tampoc és venussià, que el pobre potser s'ha quedat el pitjor dels dos planetes, i finalment he cregut que devia ser saturnià. I si ja és difícil que una venussiana entengui a un marcià, encara ho és més entendre a un saturnià, que suposo jo que deu ser per la distància... I pensant encara més, m'ha vingut al cap una dona que segur que no és venussiana, i amb el que arriba a xerrar marciana tampoc pot ser, i com que s'entenen tan bé he conclòs que també és saturniana. Tot i que jo crec que ella viu al planeta Piruleta.
Jo fa prop més d'un any que vaig arribar a aquesta conclusió. Sempre he estat envoltada d'éssers masculins, des de ben petitets, i s'han anat fent grans amb mi. Però això es veu que no dóna punts i a l'hora de la veritat no he après res i sempre he acabat anant a repesca.
Va arribar un moment en el que vaig decidir posar-hi remei amb aquest llibre i me'l vaig estudiar en molts pocs dies. Bé, de fet ara m'he adonat que tampoc me'l vaig estudiar tan bé perquè no recordo més de la meitat de les teories, però en fi, així em va tot...
Tornant a llibre, crec que tot i que hi havia coses inexactes, la gran majoria estava molt ben trobat. Em recordo tòtila de mi anant assentint amb el cap amb cara de "...ah, és per això..?" o de "... ara ho entenc tot!..." . El llibre explica les grans diferències entre homes i dones, que són moltes, i explica perquè no acabem d'entrendre els respectius comportaments. Parla de que els homes de tant en tant entren a la cova i se'ls ha de deixar allà dins fins que en vulguin sortir, o de les dones, que són com una onada i no ha d'estranyar que s'apartin perquè ja es tornaràn a acostar, es veu que és cíclic.
Bé, tot això és molt bonic, i potser si me'l llegeixo altra vegada subratllant el més important en puc treure profit. Però de la mateixa manera que nosaltres no els entenem he de suposar que ells tampoc ens entenen a nosaltres. Per tant no arreglem res sabent aquesta teoria si resulta que l'altre membre de la parella la desconeix. I clar, no és com regalar un anell però entenc que pot estressar una mica que a la quarta cita li plantis el manual a la cara perquè se l'estudïi per entendre't. Resumint, que encara no hi veig solució.
Però al que anava, resulta que com que la M. se l'està llegint, aquest matí l'hem estat comentant a l'hora d'esmorzar. I parlant de si els marcians són així i són aixà m'ha vingut al cap un home que no és marcià, i llavors he pensat que tampoc és venussià, que el pobre potser s'ha quedat el pitjor dels dos planetes, i finalment he cregut que devia ser saturnià. I si ja és difícil que una venussiana entengui a un marcià, encara ho és més entendre a un saturnià, que suposo jo que deu ser per la distància... I pensant encara més, m'ha vingut al cap una dona que segur que no és venussiana, i amb el que arriba a xerrar marciana tampoc pot ser, i com que s'entenen tan bé he conclòs que també és saturniana. Tot i que jo crec que ella viu al planeta Piruleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada