I arriba la tardor...

Jo sóc d'estiu. 

Sóc d'estiu, i de sol, de calor, de platja, de meló i síndria,  de gelats, d'allargar les nits, de tirants i palabras de honor, de festes majors i concerts a la fresca, de bronzejats. 

No m'agrada que a les cinc sigui fosc, ni la mandra que em fan els diumenges-tarda quan fa fred, ni la pluja constant, ni un dia sense sol, ni les castanyes ni els panallets, ni les pomes farinoses o les taronges amb sucre. 

Només m'agrada la tardor quan veig que ja s'acosta Nadal. I no em compensa ni les figues, ni la carbassa, ni buscar bolets perquè mai en trobo.

Ahir estava plantada al costat de l'avinguda esperant per poder creuar, amb un vestit curtet de tirants i unes sandalies altes, i la brisa que feia em va posar la pell de gallina i em va glaçar la cara. 


I, curiosament, allà esperant vaig pensar, quines ganes de tardor...