Per sempre és massa poc temps

Últimament l'experiència m'ha ensenyat que res dura menys que un per sempre ni més que alguna cosa provisional. 

Vaig tenir una parella que firmava cada carta, cada postal, cada ram de flors i cada CD que em gravava amb un amb tu per sempre és massa poc temps. I si, resulta ser que per sempre sempre acaba sent poc temps. I per similitud, el seu contrari sempre se'ns allarga; suposo que posem un pedaç i pensem això és per poder anar tirant però quan pugui ho canvio, i aquest quan pugui no acaba d'arribar mai.

Si que és veritat que la nostra percepció hi té molt a veure. Un per sempre que no ho acaba sent, sempre se'ns haurà fet curt perquè n'esperàvem més. Igualment una cosa provisional sempre tindrem la sensació que és llarg perquè és un impàs esperant el definitiu.

Però quan en termes absoluts un per sempre realment ha durat molt poc, o una cosa provisional s'està allargant molt en el temps és quan prens consciència de tot plegat.

Vaig anar a parar a la feina actual que tinc de rebot, per provar. No m'acabava d'agradar el lloc a on estava treballant però per horaris m'era força difícil buscar altres coses. Em va sortir una oportunitat i em va anar rodó. Era una ganga: millor sou, millors condicions, possibilitat de promoció, horari seguit que em permetia totes les tardes lliures per estudiar una altra carrera (cosa que vaig fer i me la van pagar), temps d'oci i temps per buscar altres coses. 

Doncs si, d'aquesta feina provisional que em permetia formar-me i després em donava molt temps per buscar alguna cosa que realment m'agradés (formada i tot) ja en fa quasi 9 anys.

Sabeu allò que diuen ara del poder de la ment i que si visualitzes una cosa passa? Doncs passa. 

Fa un temps estava buscant un pis. Un pis definitiu (era un per sempre) però de lloguer, perquè tampoc sóc una suicïda. Quan comparteixes la vida amb una persona que quasi tot li està bé és força avorrit quan tot ho has de fer tu i el que vols és compartir les eleccions i les decisions, però quan alguna cosa se't posa al cap és més fàcil perquè t'evites totes les discusions. 

Primer vaig decidir la zona, després ho vaig acotar a tres promocions de pisos moníssims que tenien gimnàs i piscina comunitària. Després vaig decidir que volia que fós la promoció del mig per l'estona que tenia de sol a la piscina i els acabats dels pisos i, finalment, un dia sopant a casa d'un amic vaig sortir al balcó i vaig veure un tercer pis cantoner amb 4 persones sopant al menjador i vaig pensar: aquest és el pis que vull. Si, ja ho veieu, tot molt de capritxos, però és que havia de ser un pis per sempre.

Un mes i mig més tard la inmobiliària ens va ensenyar aquell pis. Quan vaig entrar allà no m'ho podia ni creure, era el pis que jo havia visualitzat. Era una senyal! (mentida, les senyals sempre em porten a llocs equivocats). I com que era un pis per sempre em vaig desviure en pintar-lo, decorar-lo... en tot. No li faltava cap detall, ho tenia tot. Bé, tot no, li faltava gran part de Felicitat i el per sempre va durar poquíssim si tenim en compte totes les energies invertides.

Temps més tard, un dia que estava navegant per internet vaig veure l'anunci d'un pis amb dues fotos i poca cosa més, no posava ni preu ni res però per les fotos pintava bé. Vaig enviar un mail per preguntar preu i disponibilitat de pk i em van dir que ja no tenien aquell pis però que me'n podien ensenyar un altre. Al cap de dos dies me'l van ensenyar, era petit, mono, amb pati i pk i de preu no estava malament. No en vaig mirar cap més perquè ja m'estava bé, total... vés a saber el que dura.  

Per coses de la vida i projectes personals em sentia poc lligada a aquell pis. El vaig pintar de nou perquè estava pintat molt cursi però vaig fer poca cosa més perquè quasi tot ja venia de l'altre pis. La única energia invertida va ser pintar les 4 parets. La gent em deia: t'has de posar quadres que les parets es veuen buides, o tens un pati amb moltes possibilitats i el tens buit, compra't uns mobles macos i posa-hi plantetes que hi estaràs molt bé. Però jo tenia el cap lluny i pensava si això és provisional, vés a saber a on seré a l'estiu. 

L'estiu ja ha arribat i jo estic aqui. Fa més temps que visc a aquest pis provisional del que vaig viure al pis per sempre. Aquesta setmana el pis provisional ja té totes les cortines que li toquen i després de 9 mesos sense que em funcionés el telèfon fixe ja me l'han arreglat (total, si em funcionava internet i tenia mòbil perquè calia fer arreglar el fixe si estava de pas...). Ja tinc tot el pati net i els mobles triats esperant a que em deixin un cotxe més gran per anar-los a comprar a l'Ikea. He demanat assessorament a un amic florista perquè em digui quines plantetes hi van millor tenint en compte el sol que té, i també m'he fet un fart de mirar vinils per decorar les parets. 

No sé si ara fent el pis una mica menys provisional em durarà menys, però a l'estiu segur que estic aqui i m'encanten els esmorzars a l'aire lliure.