tag:blogger.com,1999:blog-29225149127082687082024-03-06T08:38:40.935+01:00Pel forat del panyNona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.comBlogger130125tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-68219252186256514062013-11-12T07:24:00.000+01:002016-01-20T11:54:32.760+01:00Déjà Vu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH1-dN60iWZ6h7jukDuItQyj0t7xekhqJQposQLqCU7XY0Um3ot4o3T9_bNgEgqmbrpDrqtlDw9ExATytQSEewdJyGaKgIxIIVLwvcZIvc-Zo85bWGDJEFz-JIawvJ588axOQY0lir8vU/s1600/10535634_1464887097124018_1318333317271423221_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="375" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH1-dN60iWZ6h7jukDuItQyj0t7xekhqJQposQLqCU7XY0Um3ot4o3T9_bNgEgqmbrpDrqtlDw9ExATytQSEewdJyGaKgIxIIVLwvcZIvc-Zo85bWGDJEFz-JIawvJ588axOQY0lir8vU/s400/10535634_1464887097124018_1318333317271423221_o.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els psicòlegs diuen que les primeres vegades acostumen a ser les més importants perquè són l'aprenentatge del comportament que adquirirem com a pauta en situacions posteriors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recordo quan encara no tenia 18 any i volia aprendre a conduir, que em deien: "no, els primers cops millor que els facis amb el professor de l'autoescola, que si t'enganxo algun vici segur que ja no te'l podràs treure...".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons m'han comentat, en les relacions passa el mateix. Les primeres relacions són les que determinen com aniran les futures. Els errors i els vicis adquirits són els que es van repetint al llarg de totes elles; i n'has de prendre consciència i treballar molt per modificar-ho perquè a la mínima que et relaxes tornen a sortir.</div>
<div style="text-align: justify;">
I qui diu vicis, diu també pautes. La pauta adquirida en les primeres relacions és la que anirem repetint perquè és la que hem après. Es veu que inconscientment interioritzem una manera de fer, unes pors generades, unes conductes..., que ens queden gravades i aniran sortint en situacions posteriors donant-les nosaltres com a vàlides, possibles i naturals. I si aquesta pauta porta a un resultat, sempre acabarem cometent els mateixos errors. Llavors arriba el moment de recordar la famosa frase d'Einstein de que si busques resultats diferents no facis sempre les mateixes coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però com tot, és molt fàcil de dir i més difícil de fer, perquè si no et reeduques tendeixes a anar cap a la mateixa direcció. I tampoc vol dir que fent les coses diferents els resultats millorin, perquè a vegades poden ser nefastos, i és que, com tot a la vida, els èxits s'aconsegueixen a base de prova-error i anar afinant punteria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs tot això venia a que estant en un mal moment he tingut mitja hora de mel, aquest cel i m'han arrencat algun somriure... He tingut un <i>déjà vu</i> i he pensat que era una pauta que, estant completament fora del meu comportament, també es repetia. I que potser l'Univers feia això, creava les seves propies pautes per equilibrar les energies positives i negatives... però tampoc em feu massa cas, porto uns dies una mica més romàntica de l'habitual.</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-59623898803553293602013-08-09T12:07:00.000+02:002013-08-09T12:07:42.165+02:00Prioritats<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-DYS62QwUHgs/UgS7HmtGecI/AAAAAAAABGs/AuvJ7DKsodk/s1600/tres_piedras1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-DYS62QwUHgs/UgS7HmtGecI/AAAAAAAABGs/AuvJ7DKsodk/s400/tres_piedras1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi havia una vegada, un dia de sol, un vell savi estava al mig de la plaça del poble envoltat de nens encuriosits. A la mà hi tenia un got. Va omplir el got fins dalt de pedres i va preguntar als nens:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Jovent, que està ple el got?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I els nens van respondre:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-Siiiiii!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llavors va agafar tot de pedretes i les va posar dins del got. Les pedretes es van anar colant pels espais buits que havien deixat les pedres. Va mirar els nens i els va preguntar:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- I ara, que està ple el got?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I els nens van respondre:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Siiiii!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguidament, el vell savi va agafar un grapat de sorra i el va abocar al got, que va acabar d'omplir els buits que tant les pedres com les pedretes havien deixat. Va mirar als nens i va tornar a preguntar:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- I ara què me'n dieu?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I els nens:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Que està ple!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per últim va agafar aigua i la va tirar dins del got. L'aigua es va anar filtrant per la sorra fins que va acabar omplint el got. El vell va preguntar:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- I ara?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I els nens van respondre:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Si, el got continua estant ple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si el primer material que haguéssim posat al got hagués estat l'aigua ja no haguéssim pogut posar-hi ni la sorra, ni les pedretes, ni les pedres, sense fer vessar l'aigua. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nostra vida és el got i som nosaltres qui hem de descobrir què és l'important i com el volem omplir perquè hi càpiga el màxim de coses possibles i tenir una vida rica. </div>
<div style="text-align: justify;">
Jo crec que les pedres no són la feina... i cadascú farà la seva valoració personal, però el que és important és mai confondre les pedres amb l'aigua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-58118978026001208542013-08-08T09:21:00.001+02:002013-08-08T09:21:15.449+02:00Easy comes, easy goes<div style="text-align: justify;">
Sóc una europea força americanitzada. M'encanta la reposteria yanki (cookies, cupcakes, lemon pies, carrot cakes...), per tothom és sabut que tinc una pseudo-addicció a les sèries d'allà (de riure, de plorar, d'intriga, de por, divertides, patètiques.... entren quasi totes), i ara, a falta de la FOX a casa, sóc esporàdica consumidora de progràmes xorres de la MTV o Divinity (Plane Jane, l'Hotel de l'infern, l'Aghata... o Abbatta... ara no sé com es diu...) Però el que si que em té fascinada i realment és una pena no saber mai quan el fan és <a href="http://www.mtv.es/programas/catfish-mentiras-en-la-red/">Catfish</a>. Dubto que algú no sàpiga de què va... però per si de cas us en faig una pinzellada: El Nev Schulman coneix una noia per internet i després d'un temps se n'enamora, la noia resulta no ser qui ell es pensa, però tot el procés és gravat pel seu germà i un company de facultat i en fan un <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Catfish">documental</a>. Arrel de la quantitat de mails rebuts després d'emetre el documental decideixen fer-ne un programa per ajudar a la gent a esbrinar si les seves històries són reals o no. Veient aquest programa descobreixes que la imaginació humana és ilimitada... i la maldat d'alguns també. Abans d'opinar mireu el programa, és millor del que l'he descrit. A mi em té enganxada i seria capaç de treballar-hi cobrant una misèria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-eJMbS4NtmG8/UgM7HuzB5WI/AAAAAAAABGM/hUrvm1e7X-Y/s1600/catfish-mentiras-red-L-20_E_H.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="http://3.bp.blogspot.com/-eJMbS4NtmG8/UgM7HuzB5WI/AAAAAAAABGM/hUrvm1e7X-Y/s320/catfish-mentiras-red-L-20_E_H.jpeg" width="320" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I és que les relacions online són cada vegada més habituals. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Diuen que els homes s'enamoren per la vista i les dones per la oïda, per això les dones es maquillen i els homes diuen mentides (no entraré a valorar-ho). Sé que és millor especificar, perquè les generalitzacions sempre acaben sent vagues i posant a tothom al mateix sac, però també sé que, mentides o no, és molt més fàcil dir el que sigui des de la comoditat que et dóna un sofà amb el mòbil a la mà o des de darrera la pantalla d'un ordinador que no pas un cara a cara entre cafès.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Mirant algun capítol d'aquest programa segur que penseu (perquè jo també ho he pensat) "osti, però això és gent d'un nivell sociocultural força baix... a mi aquest gol no me'l colen" I si, segurament te'l colen, però els descobreixes molt abans i no et cal que et vingui la MTV a obrir-te els ulls. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Parlo des del punt de vista femení perquè no tinc cap amic que m'hagi comentat cap cas, però pel que he comprovat acostuma a ser gent que en major o menor mesura t'ha estat seguint i sap el que dius, el que fas, més o menys com penses i, el més important, porta un manual sota el braç.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un dia et despertes i tens una foto de la sortida de sol com a <i>bon dia</i>. O, si no pots dormir t'envien llistes de reproducció, o quan estàs a punt de dormir-te et diuen exactament les paraules que vols sentir, totes, així romanticones, i no se'n deixen ni una.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Jo aquest any estic molt poc receptiva a aquestes situacions i ja els veig a venir perquè m'ho miro fredament des de la distància, però tinc amigues a qui si que han mig enganyat i penso que, si estàs una mica faltat de carinyo, potser ets més receptiu a aquestes situacions i a base de la tècnica de la gota malaya acabes caient.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Segurament no serà la millor tècnica, però... Quan apareix algú a qui no coneixes i en poc temps es converteix en un amor de persona i et diu coses que no recordes quan va ser la última vegada que te les van dir (en directe... on line segur que fa poc més d'una setmana...), una bona cosa a fer és levitar i mirar-t'ho tot des de dalt; veure't a tu bledeta llegint el que et diuen i a l'altre persona, que et diu coses que molt provablement no pot sentir, amb un mòbil a la mà, i SOBRETOT pensar en la possibilitat de que aquesta personeta que tenim amb el mòbil a la mà estigui fent un <i>copy-paste</i> i estigui parlant amb tres més. Segurament quan hagi caigut la primera víctima deixarà de donar senyals de vida a les demés... i és que ja ho diuen...<b>easy comes, easy goes.</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Em puc equivocar en alguna cosa, però així generalitzat (i ja sé que he dit que no s'ha de fer), podríem dir que en les relacions online no desvirtualitzades cal posar un plus d'atenció/alerta a:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
- quan et diuen per privat coses que podrien dir-te en públic. Un bon dia o un bona nit es pot dir en públic. Potser fer-ho en privat no té malícia, però sembla que s'estigui amagant i més si ho fa depèn de quines hores de la nit.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
- les converses per instagram que es tenen a través de fotos fetes més enllà de les 15 setmanes i que saps que ningú trobarà... o les converses que es tenen a través de diverses fotos i que saps que és impossible seguir-ne el rastre. Si les coses poden ser fàcils, fer-les difícils (ja sigui per una cosa o per una altre) ja hauria de ser motiu d'alerta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
- quan una persona que no et coneix et diu exactament el que vols sentir. Que una persona que no t'ha vist mai i amb qui has interactuat poc et digui a les 2 a.m. <i>M'agradaria que fossis aqui amb mi</i> NO és creible... per molt que agradi sentir aquestes paraules.... NO! I no és creible la primera vegada que t'ho diu ni si t'ho diu cada dia durant un mes. No s'ha de perdre de vista que són persones que no ens coneixen.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-HKIDCNK1XAI/UgNGw5rbOBI/AAAAAAAABGc/s4tgyKkrreI/s1600/reclamacion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="http://1.bp.blogspot.com/-HKIDCNK1XAI/UgNGw5rbOBI/AAAAAAAABGc/s4tgyKkrreI/s400/reclamacion.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-43320550721794764472013-08-02T14:10:00.001+02:002013-08-02T14:10:37.649+02:00Ni som el que mengem, ni som el que pengem.<div style="text-align: justify;">
Ara està molt de moda això de que som el que mengem. Es tendeix a pensar que si menges sa ets una persona sana (i ja us dic jo que no té perquè), i que si t'alimentes de qualsevol manera és que ets un deixat de la vida (i tampoc). I estic segura que les persones que mengen <i>supersà</i> també tenen algun moment de debilitat i engulleixen tot un paquet de Donettes o de Lay's.</div>
<div style="text-align: justify;">
A part, conec gent que li agrada molt els tocinets del cel i és ben rància, gent que li agrada el picant i que no pot ser més sosa i també gent que es pren el cafè sense sucre i és força dolça. Per tant, no, no som el que mengem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de la mateixa manera que no som el que mengem, tampoc som el que pengem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ENlZDDuDmyw/UfuRf0DkQLI/AAAAAAAABFs/Zr1DR3BD1qI/s1600/twitter-manifiesto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-ENlZDDuDmyw/UfuRf0DkQLI/AAAAAAAABFs/Zr1DR3BD1qI/s200/twitter-manifiesto.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És lògic que la gent pengi a les xarxes socials el millor d'ells mateixos. És una manera d'ensenyar com ets però de manera meditada. Els rampells, els mals humors i les manies acostumen a quedar al món 1.0. Ets un <i>tu</i> sense mostrar-te en una prespectiva de 360º. T'estàs venent i és normal que ensenyis el millor. (Cal dir que hi ha gent que ensenya també el pitjor mostrant molt victimisme i mala llet, però aquests van dins d'un sac a part i podríen ser objecte d'estudi exhaustiu, ni que sigui pel fet de que tenen aquesta necessitat d'anar escampant als quatre vents les seves desgràcies... Si que pots tenir un moment fluix però, però per favor... no masses).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les xarxes socials és molt fàcil que la gent de seguida et caigui bé. Tothom és obert i simpàtic. És cert que hi ha aquells narcisistes que s'encanten, i tot és <i>yo, mi, me, conmigo</i> però quan ja els has vist prenent el sol de totes les prespectives possibles que permet la longitud del seu braç i no aporten massa més els hi fas un <i>unfollow </i>i llestos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Som un Tot i en pengem una part, que acostuma a ser la millor. Jo tinc moltíssimes fotos a l'instagram de postes de sol i no em passo pas el dia mirant el cel. I tinc fotos d'unes cupcakes moníssimes i també se'm cremen les torrades. Publico les curses que faig però m'estalvio de comentar les migdiades dels diumenges. I com jo segurament molta gent actua igual. I és que ja ho diu la cançó " <i>a veces no soy yo, busco un disfraz mejor, bailando hasta el apagón ¡Disculpad mi osadía!"</i></div>
<div style="text-align: justify;">
I si nosaltres no només som el que pengem hem de pensar que els demés tampoc. Però aquesta dada se'ns oblida fàcilment del cervell. A vegades em diuen <i>ohhh he conegut un noi tan interessant pel twitter, se'l veu tan mono</i> i jo, <i>noooo, has conegut un noi pel twitter i comprovaràs si és mono i interesant quan hagis fet unes quantes birres amb ell</i>. Perquè clar, és molt fàcil interactuar amb els demés quan estàs darrera d'una pantalla. No fa vergonya res i la corda es pot tensar més... però de relacions/ligoteos a través de xarxes socials ja en faré un altre post perquè tinc molt material curiós (prometo mantenir a tothom en l'anonimat).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Coneixes i interactues amb gent durant cert temps i estableixes relacions més o menys intenses i normalment, si hi ha afinitats, els desvirtualitzes (paraula molt de moda últimament). I llavors penses: <i>aquesta està casada i amb fills? em pensava que era soltera</i>, o <i>ui aquest que tímid, semblava tant echao pa lante</i>, o <i>carai aquesta sembla tant atenta i resulta que quan quedeu només s'escolta la seva veu</i> o, <i>aquest tan sociable que està en tots els saraos i està ben sol...</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que, quan comences a establir certes relacions al món 2.0 és interessant passar-les al món 1.0 per saber realment com és la gent. Al cap i a la fi no deixa de ser publicitat, i ja sabem que a vegades n'hi ha d'enganyosa. La gent s'ha de conèixer en persona. Cada vegada sóc més seguidora de la campanya d'aquest any de la Coca-cola de #benditosbares. El contacte físic i la comunicació no verbal és molt important.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-69ECrn7Zggk/UfufRRtzcKI/AAAAAAAABF8/GbgHkJ1wrA0/s1600/twitter.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="http://4.bp.blogspot.com/-69ECrn7Zggk/UfufRRtzcKI/AAAAAAAABF8/GbgHkJ1wrA0/s320/twitter.jpeg" width="320" /></a></div>
<br /><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-36749618753550224182013-08-01T13:10:00.000+02:002013-08-01T13:10:17.312+02:00La cosa va de reptes<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-G8F4WT7zlTE/Ufo7enzxXRI/AAAAAAAABFc/SkB6TnDTS1g/s1600/300px-Pedraforca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-G8F4WT7zlTE/Ufo7enzxXRI/AAAAAAAABFc/SkB6TnDTS1g/s400/300px-Pedraforca.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Fer</b>, per passar l'estona, pot estar bé. Per un ratet. Per divertir-se. Però al final, <b>Fer</b> perquè si, <b>fer </b>per només <b>fer</b>, a la tuntún, pot acabar avorrint i fent perdre l'esència i el sentit del que fas. Pots acabar fent per inèrcia, sense pensar massa en un perquè. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cosa canvia completament quan et marques objectius. El <b>fer </b>es converteix en un mitjà per arribar a la finalitat buscada. En aquests casos el que fas té un perquè, un motiu, i fas d'una manera estudiada i no pas a la babalà. Tenint un motiu tens una motivació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Córrer seria un exemple d'aquest fer. Si que és veritat que hi ha gent que corre i prou. Que es posa les vambes, agafa l'ipod i surt per la porta amb la intenció d'evadir-se, de relaxar-se, de passar l'estona. I llavors corres i ja està. Però si jo a aquest córrer li busco una finalitat la meva motivació augmenta exponencialment. </div>
<div style="text-align: justify;">
En el meu cas, i qui em segueix ho sap, el meu objectiu és ser sub50 en 10k. I si, és un objectiu aconseguit, però aconseguit pels pèls perquè la meva millor marca és 49:50. L'objectiu d'aquest any és fer un sub50 com Déu mana (entès per 47' o alguna cosa per l'estil). I també fer la mitja marató en menys de 1:50 (5' menys que la meva única marca).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com que al setembre estaré a l'altre punta del món queda descartada la cursa de la Mercè i la mitja marató de Sabadell com a objectius. O sigui que, aplaçat tot fins al novembre (Jean Bouin) i gener/febrer (mitja marató Barcelona), tinc molt temps per fer-hi encaixar algun altre objectiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'objectiu que m'he marcat és fer els <a href="http://www.pedalsdelpedraforca.com/es/">Pedals del Pedraforca</a> a l'octubre. És una ruta de BTT de quasi 100km amb 3.410m de desnivell, amb punt d'inici i final a Gósol, que s'ha estrenat aquest any amb molt bones crítiques. Es pot fer en dos o tres dies. La idea és fer-ho en dos, però dependrà de l'estat físic en el que arribi després de tot el mes en territori yanki (intentant menjar el més sa possible però amb moltíssimes hores de cotxe).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és el que deia abans, que per <b>fer</b> sortides domingueres ja m'estava bé la bici del Decathlon que em deixaven. Però la meva bici nova em demana reptes i canya. I arribar a dalt del Puig de la creu cada vegada més forta i més facilment em fa somriure pensant que el meu objectiu s'acosta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però aquesta és la meva opinió. En qüestions de motivació tot s'hi val i cadascú es motiva com vol!</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-84105528010558367672013-07-30T13:26:00.000+02:002013-07-30T13:26:09.388+02:00El Mercat de la Princesa<div style="text-align: justify;">
Hi ha regals de tot tipus. </div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha regals de despedida, regals per compromís, regals d'aniversari. Hi ha regals d'amor (els regals <i>perquè si</i>). Hi ha els regals que fas sabent que segur que no l'encertaràs. Hi ha els regals que es fan pensant més en un mateix que en la persona a qui regales. Hi ha els autoregals, aquells que de tant en tant van molt bé per recordar-te que tu també existeixes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però quan les persones són importants, quan ja tenim cobertes les necessitats bàsiques i tot el que puguis regalar acaba durant una temporada o quedant oblidat en un calaix, el millor regal és el Temps compartit. </div>
<div style="text-align: justify;">
L'últim regal d'aquest tipus se l'ha endut la Nunu i ha estat unes entrades per anar a veure monòlegs. Però les entrades éren simbòliques... l'autèntic regal ha estat passar un dia d'estiu a Barcelona totes tres. Un dia d'un sol radiant, de passos pel Born, de mojitos a la platja, de passejades per les rambles, de converses, de consols, de confessions i de riures, molts riures, riures que van arribar als plors en moments puntuals dels monòlegs. Un dia fantàstic per repetir. Tot un regal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a amant del Born que sóc, la meva proposta culinària era clara... El Mercat de la Princesa. Sent molt fan de El Mercado de San Miguel cada vegada que vaig a Madrid, no podia passar més dies per anar a treure el cap a veure què s'hi coïa i no em va decepcionar. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HopxQtayM7w/UfegzCYf_1I/AAAAAAAABE0/6sknSf2pn24/s1600/foto2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-HopxQtayM7w/UfegzCYf_1I/AAAAAAAABE0/6sknSf2pn24/s400/foto2.JPG" width="298" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per qui conegui el de Madrid, podríem dir que és la mateixa idea però a la catalana. Allà sont més de barra, aqui sóm de taula. Allà sont de tapes i pintxos, aqui costa horrors que et regalin uns tristos cacauets quan demanes una canya. Tenint en compte això les diferències queden força clares. L'ambient es distribueix en una zona central de taules comunes sota una claraboia, que aconsegueix donar molta llum natural a l'espai, i totes les parades estan envoltant aquesta zona forrant les parets. Aqui no sóm tant de tapes i de pintxos però també n'hi ha. Però al ser més de taula que de barra no es fa difícil menjar coses més elaborades. A les parades hi pots trobar de tot. Des de les braves del Bar Tomàs a pizzes vegetals, rissottos i paelles, una parada de peix fresc, menjar indonès, sushi fresquíssim, ous de tot tipus, amanides,... El preu depèn de la parada però va força de la mà de la qualitat, exceptuant algun cas... Em van cobrar 10 euros per un mini tàrtar de salmó i advocat (i crec que el salmó era fumat...) que encara m'en poso les mans al cap. Per la resta bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres vem fer alguns tastets i m'he quedat amb les ganes de provar el que em vaig deixar o sigui que aviat tocarà tornar-hi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera ronda:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Y0kE50k8Qks/UfefGyKohgI/AAAAAAAABD8/2ZP-VvuXjOA/s1600/foto4.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-Y0kE50k8Qks/UfefGyKohgI/AAAAAAAABD8/2ZP-VvuXjOA/s400/foto4.JPG" width="400" /> </a></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-QwiCTETJ3pw/UfefYNnfT_I/AAAAAAAABEE/hZ5DS5njfQg/s1600/foto9.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-QwiCTETJ3pw/UfefYNnfT_I/AAAAAAAABEE/hZ5DS5njfQg/s400/foto9.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plata de makis molt frescos que crec que ens va costar 10 euros</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-C5kZ1trOzK4/UfefoKAdd0I/AAAAAAAABEM/YrOp6ONIKO0/s1600/foto8.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-C5kZ1trOzK4/UfefoKAdd0I/AAAAAAAABEM/YrOp6ONIKO0/s400/foto8.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ous trencats amb bolets i pernil ibèric</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-DT8PsljxNEY/Ufeftl7Q0jI/AAAAAAAABEU/ifoUJNmgOR8/s1600/foto7.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-DT8PsljxNEY/Ufeftl7Q0jI/AAAAAAAABEU/ifoUJNmgOR8/s400/foto7.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sonsos</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-y66CXjH2k0k/Ufefugc6naI/AAAAAAAABEc/U-kEgKQTgnQ/s1600/foto3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-y66CXjH2k0k/Ufefugc6naI/AAAAAAAABEc/U-kEgKQTgnQ/s400/foto3.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Qui em coneix sap que a la meva taula quasi mai falta foie</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
Falta les fotos de la segona ronda perquè anàvem a tiro fet... Va ser el tàrtar de salmó que us comentava (totalment prescindible qualitat-preu) i un arròs indonès que estava força bo.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-gnCNM_KtQAA/UfefyseLRnI/AAAAAAAABEk/7z6JKwcsyBE/s1600/foto5.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-gnCNM_KtQAA/UfefyseLRnI/AAAAAAAABEk/7z6JKwcsyBE/s400/foto5.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">... i postres tampoc! Jo vaig demanar la lemon pie però el cheesecake del fons és un must.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per tirar avall tot això res millor que caminar fins a la Barceloneta i anar a fer uns mojitos de maracuyà al Makamaka. Bé, la Laia va optar per un Suc Detox per fer lloc a les gominoles que es va menjar abans dels monòlegs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-kYlZLZjaB0Y/Ufehe3axFUI/AAAAAAAABFM/-9us3OmEdUY/s1600/foto6.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-kYlZLZjaB0Y/Ufehe3axFUI/AAAAAAAABFM/-9us3OmEdUY/s400/foto6.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs això... que apunteu la direcció a la llista. Jo ja ho he fet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-iKs1aWXX-sE/UfehU6-fBXI/AAAAAAAABFE/97q2l1KbXdw/s1600/foto1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-zxS_F8VaaRI/UfehT1W4LEI/AAAAAAAABE8/QTVqLqORrsc/s200/foto.JPG" width="149" /> <img border="0" height="102" src="http://2.bp.blogspot.com/-iKs1aWXX-sE/UfehU6-fBXI/AAAAAAAABFE/97q2l1KbXdw/s200/foto1.JPG" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-73442764355293347762013-07-17T20:50:00.000+02:002013-07-17T20:52:14.424+02:00El millor regal de l'any<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-eaueMv5Ye9s/UebhXzJTHUI/AAAAAAAABDU/QYVzpLfICnQ/s1600/tumblr_ma7mg1EM2A1qfrlfqo1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-eaueMv5Ye9s/UebhXzJTHUI/AAAAAAAABDU/QYVzpLfICnQ/s400/tumblr_ma7mg1EM2A1qfrlfqo1_500.jpg" width="308" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies estava esmorzant mirant els Matins de TV3 (cosa que no havia fet mai a la vida i crec que no tornaré a fer) i tractaven la denúncia d'una irresponsabilitat mèdica. El cas, tot i resultar kafkià, deu ser més comú del que sembla o podem pensar. Un home va entrar a quiròfan per ser operat de la mà esquerra i quan es va despertar de l'anestèsia va veure que la mà operada havia estat la dreta. Ara ha d'esperar a recuperar-se de la mà dreta per poder tornar a ser operat, aquesta vegada esperem que si, de la mà que toca.</div>
<div style="text-align: justify;">
Segons va explicar l'afectat, aquest error ha fet que perdés la feina donat que l'empresa no es pot permetre que ell estigui un periode tant llarg (rehabilitació d'una mà i després de l'altre) inactiu. La víctima també va comentar que la mà dreta també estava enquistada però amb molta menor mesura i, segons opinió mèdica, no calia ser operada. I que això no és excusa donat que el braç que estava afeitat per ser operat era l'esquerra i no pas el dret, i també que hi ha TOT un historial mèdic que m'agradaria pensar que en la majoria dels casos es té en compte abans de realitzar una operació.</div>
<div style="text-align: justify;">
Suposo que d'errors com aquests en passen forces i que, per sort, no surten a la llum o sinó ningú entraria a cap quiròfan. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser a vegades la gran experiència ens fa baixar massa la guàrdia i se'ns desactiven masses alarmes; perquè no vull creure que el món està ple d'incompetents que tenen càrrecs d'excessiva responsabilitat per les seves aptituds. Hi ha la dita de que <i>qui no s'equivoca és perquè no fa</i> però hi ha casos i casos; i quan hi ha en joc vides o salut sóc intransigent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per sort no en tots els àmbits els errors humans afecten amb aquesta magnitud. Per deixadesa o vés a saber per quin altre motiu, algú de RRHH de la meva empresa no va notificar una resolució (sabuda per tots) en el temps legalment estipulat (de fet tampoc ho va notificar fora de termini), i com a conseqüència d'aquest error l'empresa ha hagut d'indemnitzar amb 15 dies de sou a unes 150 persones. (si, si... una pasta...)</div>
<div style="text-align: justify;">
No sé quants caps han rodat, crec que cap, perquè ja se sap que a les grans empreses a vegades els hi falten diners per algunes coses i després resulta que els en sobren per unes altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el meu cas, gràcies a aquest error humà, podríem dir que l'empresa m'ha regalat una preciosa bicicleta que estic segura que em donarà molts bons moments (que aquest any me'n falten forces).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que a vegades, dels errors d'uns, els altres en podem treure molt profit! :)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-4AFdqWwhAl4/UebnOXiRpcI/AAAAAAAABDk/QTlfVh_Tp3Y/s1600/foto-48.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://2.bp.blogspot.com/-4AFdqWwhAl4/UebnOXiRpcI/AAAAAAAABDk/QTlfVh_Tp3Y/s320/foto-48.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-48891147726357160172013-06-29T15:25:00.000+02:002013-06-29T15:25:05.095+02:00El riu sempre acabarà buscant el seu curs natural<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-wkdwwkFCDmY/Uc7fas5NdII/AAAAAAAABCk/cyxifnb-qIQ/s293/Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-wkdwwkFCDmY/Uc7fas5NdII/AAAAAAAABCk/cyxifnb-qIQ/s400/Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He passat un últim mes difícil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, podríem dir que en general l'any no està sent fàcil, però especialment aquest mes ha estat complicat per un excés d'estrés, sensibilitat, sentiments en muntanya russa, falta d'hores de son i molta feina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tothom té la seva vida, els seus problemes i les seves coses. Però hi ha certa gent per qui sempre has mirat d'estar que creus que estaran amb tu en els teus moments baixos. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest any estic aprenent que això no hauria de ser així, i em refereixo al fet de que nosaltres creiem que els altres vindràn. No tothom actua igual i per molt que tu creguis que no cal que parlis perquè els altres sàpiguen que els necessites no vol dir que els altres ho facin o ho sàpiguen. Per tant, si vols alguna cosa el millor és demanar-la, demanar-la bé, però demanar-la al cap i a la fi. Jo acostumo a no fer-ho i després és quan em venen les frustracions... però bé, el post no anava per aqui...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El divendres era un dia important, i el dijous mentre pensava en tot el mes que portava acumulat i en que el divendres s'acabaria tot, vaig pensar en les persones que no havien estat al meu costat i que havia trobat a faltar. Persones importants i que crec que si que he intentat estar al seu costat quan ho han necessitat (i que torno a dir que potser no sempre ho he aconseguit pel que us deia abans). </div>
<div style="text-align: justify;">
La primera persona que no hi ha estat l'he anat apartant poquet a poquet de la meva vida perquè s'hi volia quedar més intensament; ha anat treient el cap de tant en tant però molt poc, i jo, tot i sabent que aquesta intensitat buscada no pot ser, l'he trobat a faltar.</div>
<div style="text-align: justify;">
La segona persona que no hi ha estat també us podria dir que l'he anat apartant poquet a poquet de la meva vida, però no es pot apartar a una persona que ja fa temps que no hi és perquè no s'hi ha volgut quedar. </div>
<div style="text-align: justify;">
La tercera persona que no hi ha estat simplement no hi ha estat. I no m'ha sapigut greu. I això em va inspirar en un post que quedaria pendent per escriure ahir divendres: quan no esperes res de les persones perquè saps que no et donaran més de si. Podem esperar molt de la gent però tots som com som, i les persones només et poden fallar una vegada perquè la segona vegada ja és culpa teva per esperar coses que saps que no et donaràn. No tothom és bo en les mateixes coses i no tothom estima de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat. Saber que no pots comptar amb una persona que si que pot comptar amb tu en els seus mals moments (i de fet hi ha pogut comtar infinites vegades) i no sentir-te malament ni enfadar-te et dóna força pau.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però el divendres, que era l'últim dia de tot el procés, va canviar tot i el post va perdre una mica el sentit.</div>
<div style="text-align: justify;">
La primera persona va aparèixer en el millor moment i de la millor manera. Perquè quan estimes, estimes. I si et vols quedar a un lloc t'hi quedes o d'una manera o d'una altra.</div>
<div style="text-align: justify;">
La segona persona no va aparèixer ni apareixerà mai, perquè quan estàs a anys llum d'un lloc a on no vols estar simplement queda en l'oblit.</div>
<div style="text-align: justify;">
I la tercera persona va aparèixer a la seva manera. Venint de la lluna, reclamant atenció, demanant explicacions de la falta de paraules i sense ser conscient ni poder-se imaginar el mes de merda que has passat. I jo, que en un altre època llegint el seus xats l'hagués enviat a la merda, en cap moment em vaig enfadar ni decebre, perquè el conec de fa molts anys i l'accepto a la meva vida com és. Perquè sé que "no se le puede pedir peras al olmo".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el divendres vaig veure que és veritat, per molt que intentis modificar-lo, el riu sempre acaba tornant al seu curs natural.</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-33937826133340676392013-06-23T11:00:00.001+02:002013-06-23T11:00:59.610+02:00Per sempre és massa poc temps<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-8Ljjm0dOwkg/Uca5O85h0GI/AAAAAAAABCE/m1guw2oVKaw/s1600/foto-46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="http://2.bp.blogspot.com/-8Ljjm0dOwkg/Uca5O85h0GI/AAAAAAAABCE/m1guw2oVKaw/s320/foto-46.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Últimament l'experiència m'ha ensenyat que res dura menys que un <i>per sempre</i> ni més que alguna cosa provisional. </div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig tenir una parella que firmava cada carta, cada postal, cada ram de flors i cada CD que em gravava amb un <i>amb tu per sempre és massa poc temps</i>. I si, resulta ser que <i>per sempre </i>sempre acaba sent poc temps. I per similitud, el seu contrari sempre se'ns allarga; suposo que posem un pedaç i pensem <i>això és per poder anar tirant però quan pugui ho canvio, </i>i aquest <i>quan pugui</i> no acaba d'arribar mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si que és veritat que la nostra percepció hi té molt a veure. Un <i>per sempre</i> que no ho acaba sent, sempre se'ns haurà fet curt perquè n'esperàvem més. Igualment una cosa provisional sempre tindrem la sensació que és llarg perquè és un impàs esperant el definitiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però quan en termes absoluts un <i>per sempre</i> realment ha durat molt poc, o una cosa provisional s'està allargant molt en el temps és quan prens consciència de tot plegat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig anar a parar a la feina actual que tinc de rebot, per provar. No m'acabava d'agradar el lloc a on estava treballant però per horaris m'era força difícil buscar altres coses. Em va sortir una oportunitat i em va anar rodó. Era una ganga: millor sou, millors condicions, possibilitat de promoció, horari seguit que em permetia totes les tardes lliures per estudiar una altra carrera (cosa que vaig fer i me la van pagar), temps d'oci i temps per buscar altres coses. </div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs si, d'aquesta feina provisional que em permetia formar-me i després em donava molt temps per buscar alguna cosa que realment m'agradés (formada i tot) ja en fa quasi 9 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sabeu allò que diuen ara del poder de la ment i que si visualitzes una cosa passa? Doncs passa. </div>
<div style="text-align: justify;">
Fa un temps estava buscant un pis. Un pis definitiu (era un <i>per sempre</i>) però de lloguer, perquè tampoc sóc una suicïda. Quan comparteixes la vida amb una persona que quasi tot li està bé és força avorrit quan tot ho has de fer tu i el que vols és compartir les eleccions i les decisions, però quan alguna cosa se't posa al cap és més fàcil perquè t'evites totes les discusions. </div>
<div style="text-align: justify;">
Primer vaig decidir la zona, després ho vaig acotar a tres promocions de pisos moníssims que tenien gimnàs i piscina comunitària. Després vaig decidir que volia que fós la promoció del mig per l'estona que tenia de sol a la piscina i els acabats dels pisos i, finalment, un dia sopant a casa d'un amic vaig sortir al balcó i vaig veure un tercer pis cantoner amb 4 persones sopant al menjador i vaig pensar: <i>aquest és el pis que vull. </i>Si, ja ho veieu, tot molt de capritxos, però és que havia de ser un pis <i>per sempre.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
Un mes i mig més tard la inmobiliària ens va ensenyar aquell pis. Quan vaig entrar allà no m'ho podia ni creure, era el pis que jo havia visualitzat. Era una senyal! (mentida, les senyals sempre em porten a llocs equivocats). I com que era un pis <i>per sempre</i> em vaig desviure en pintar-lo, decorar-lo... en tot. No li faltava cap detall, ho tenia tot. Bé, tot no, li faltava gran part de Felicitat i el <i>per sempre</i> va durar poquíssim si tenim en compte totes les energies invertides.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Temps més tard, un dia que estava navegant per internet vaig veure l'anunci d'un pis amb dues fotos i poca cosa més, no posava ni preu ni res però per les fotos pintava bé. Vaig enviar un mail per preguntar preu i disponibilitat de pk i em van dir que ja no tenien aquell pis però que me'n podien ensenyar un altre. Al cap de dos dies me'l van ensenyar, era petit, mono, amb pati i pk i de preu no estava malament. No en vaig mirar cap més perquè ja m'estava bé, total... vés a saber el que dura. </div>
<div style="text-align: justify;">
Per coses de la vida i projectes personals em sentia poc lligada a aquell pis. El vaig pintar de nou perquè estava pintat molt cursi però vaig fer poca cosa més perquè quasi tot ja venia de l'altre pis. La única energia invertida va ser pintar les 4 parets. La gent em deia: <i>t'has de posar quadres que les parets es veuen buides, </i>o <i>tens un pati amb moltes possibilitats i el tens buit, compra't uns mobles macos i posa-hi plantetes que hi estaràs molt bé.</i> Però jo tenia el cap lluny i pensava <i>si això és provisional, vés a saber a on seré a l'estiu.</i> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'estiu ja ha arribat i jo estic aqui. Fa més temps que visc a aquest pis provisional del que vaig viure al pis <i>per sempre.</i> Aquesta setmana el pis provisional ja té totes les cortines que li toquen i després de 9 mesos sense que em funcionés el telèfon fixe ja me l'han arreglat (total, si em funcionava internet i tenia mòbil perquè calia fer arreglar el fixe si estava de pas...). Ja tinc tot el pati net i els mobles triats esperant a que em deixin un cotxe més gran per anar-los a comprar a l'Ikea. He demanat assessorament a un amic florista perquè em digui quines plantetes hi van millor tenint en compte el sol que té, i també m'he fet un fart de mirar vinils per decorar les parets. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé si ara fent el pis una mica menys provisional em durarà menys, però a l'estiu segur que estic aqui i m'encanten els esmorzars a l'aire lliure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-13846264814099483782013-06-12T13:00:00.000+02:002013-06-12T13:00:00.049+02:00Tocar el que no sona<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-tFjC4o01PRc/UbRgGWFeCQI/AAAAAAAABBw/QWVNsqbavms/s1600/foto-46.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-tFjC4o01PRc/UbRgGWFeCQI/AAAAAAAABBw/QWVNsqbavms/s400/foto-46.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
Diuen que no valorem el que tenim fins que ho perdem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre que penso en aquesta frase penso en la salut. A vegades quan em trobo malament o directament ja estic malalta i toca planxar o omplir la nevera penso: "<i>clar, si ho haguéssis fet ahir que et trobaves bé ja ho tindries fet, però no... ahir vas preferir estar relaxada mirant algun capítol i no vas aprofitar el temps"</i> Per això ara, quan em trobo bé, intento no malgastar el temps simplement pel fet de valorar que em trobo bé. La planxa, però, continuo deixant-la sempre per l'últim moment.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Però des de fa aproximadament un més estic molt d'acord amb aquesta frase. Tant, que m'atreveixo a defensar-la a on sigui i amb l'idioma que faci falta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acostumo a conduir sola, però la gent que alguna vegada ha pujat al meu cotxe sap que jo no sóc de pitar. Poquíssimes vegades he fet servir el clàxon. Les primeres vegades que anava a passar la ITV i me'l feien tocar m'atabalava tant que oblidava a on estava i tot. </div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs fa cosa d'un mes em vaig trobar un cotxe en marxa i sense ningú a dins al mig d'un carreró a prop de casa. Vaig pitar per avisar de que volia passar i el clàxon no va funcionar. Llavors vaig recordar la que crec que va ser la última vegada que el vaig fer servir, feia uns tres mesos per saludar a ma mare un dia que me la vaig trobar pel carrer. </div>
<div style="text-align: justify;">
Durant aquells tres mesos, en algun moment, el clàxon va deixar d'existir i en cap moment me'n vaig preocupar perquè no ho sabia. Però ara que sé que he perdut el do de "tocar el pito" el trobo necessari a tothora. </div>
<div style="text-align: justify;">
Encara que sembli mentida anar sense clàxon és un perill perquè jo puc controlar els meus actes, però no puc controlar els dels demés. Cada vegada que algú tira marxa enrera davant meu, o fa el cediu el pas molt adelantat penso <i>"aquest em veu, no? perquè clar... si no em veu se'm menja"</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
I si, segurament penseu que no n'hi ha per tant, perquè el clàxon és una cosa poc valorada, i més pels que no la fem servir mai... Però el fet de saber que no la tenim fa que valoris totalment la seva utilitat per molt que no n'hagis de fer ús quasi mai. Perquè ja em direu de què serveix fer llums un dia ben asoleiat...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això a gran escala seria el mateix. En les relacions a vegades no ens adonem que l'altre persona ja no hi és fins que ha passat un temps, i llavors la seva absència ens mata o ens entristeix. I per desgràcia en aquests casos no hi ha un mecànic que ho arregli.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-14447406080170438712013-06-09T12:07:00.002+02:002013-06-09T12:07:53.704+02:00Happy Bday Peter Pan!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-KWLxRsdlOWk/UbRLqXQzM6I/AAAAAAAABBg/LvNe7CMnFKE/s1600/foto-46.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-KWLxRsdlOWk/UbRLqXQzM6I/AAAAAAAABBg/LvNe7CMnFKE/s320/foto-46.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui és l'aniversari d'un Peter Pan. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Però aquesta vegada és diferent, aquesta vegada és la primera des de fa alguns anys que el sento amb especial il·lusió, com els primers aniversaris. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els últims anys ha estat una data a oblidar perquè va ser l'inici d'un final que va arribar al cap de 5 dies. Cinc dies agònics que van acabar amb el Peter Pan a Neverland i jo amb molts problemes a solucionar, pors que han anat augmentant i una espina que no podia oblidar. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Avui fa un any vaig tenir una trobada especial, no amb el Peter Pan, amb algú altre... Bé, jo volia que fós especial perquè la trobada era amb una persona especial i era un dia com avui (i jo sóc molt de dates i senyals i coses d'aquestes). Però la trobada va ser molt normal i el dia no va acabar com m'hagués agradat. I segurament si el dia hagués acabat diferent jo avui no seria a on sóc. I en alguns aspectes no sóc a on vull, però en altres he anat més enllà d'on m'hagués pogut imaginar.</div>
<div style="text-align: justify;">
I aquella trobada de fa just un any, un dia d'aniversari, va fer que durant aquest últim any hagi vist i viscut les coses des d'altres perspectives. He pogut pensar, he pogut parlar i he pogut sentit. He après, he après molt, i sobretot he après a que les coses no sempre són el que semblen, i que totes les persones tenen pors a dins que els fan actuar de certes maneres, i que per molt que jo sigui una persona que aplica quasi sempre la lògica la majoria de vegades les coses no són ni blanques ni negres, i que en les mateixes situacions pot ser que les persones actuin de forma contrària, i, sobretot, he après a perdonar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per sort el temps i la distància tot ho cura i ara que tots els problemes estan solucionats, que estic treballant per combatre les pors i que ja m'he tret l'espina, recordo tots els bons moments viscuts amb aquest Peter Pan. Moments que havia deixat de recordar o que no valorava. Moments que ara que hi penso em fonen el cor. Moments que em fan especial il·lusió i que sé que no oblidaré mai, perquè amb aquest Peter Pan em vaig sentir una persona molt estimada, però jo no sóc una Wendy.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I avui que és el seu aniversari i ja no tinc cap tipus de rencor, em fa il·lusió recordar-lo.</div>
<br />Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-13601063141619536802013-04-16T16:07:00.002+02:002013-04-16T16:11:32.835+02:00Qué les pasa a los hombres<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
<b></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="http://4.bp.blogspot.com/-0H7k7o0U-Tg/UW1a9drhE2I/AAAAAAAAA5s/utuq0-XoJn4/s1600/hes-just-not-that-into-you.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-0H7k7o0U-Tg/UW1a9drhE2I/AAAAAAAAA5s/utuq0-XoJn4/s320/hes-just-not-that-into-you.jpg" width="216" /></a></b></div>
<b>
</b> </div>
<div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
La pel·lícula preferida de l'E és <b>Qué </b><b>les pasa a los hombres</b>.
Ho sap tothom que la coneix bé. Crec que amb ella ja l'he vist un
parell de vegades perquè quan alguna de les dues està de baixón la posa.
És la típica pel·lícula de noies, divertida i amb final feliç... força
irreal però ja se sap que la felicitat ven més que l'infelicitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un dia vaig veure que hi havia el llibre i li vaig regalar pensant
que era el llibre de la pel·lícula (de fet el llibre comparteix portada
amb el dvd de la pel·lícula).<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Pel twitter segueixo a la Patrícia Ramírez ( @Patri_psicologa),
psicòloga esportiva i de salut, perquè trobo les seves conclusions molt
interessants i comparteixo força la seva manera de pensar. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un diumenge a la tarda va twittejar el decàlec del llibre <u>He's just not that into you</u>
del Greg Behrendt i la Liz Tuccillo dedicat a la seva filla perquè era
la primera vegada que li havien trencat el cor. Cada twit era una
veritat d'aquelles fredes. Vaig veure que molta gent comentava els twits
i el llibre. Quan la Patricia Ramirez va dir que era un llibre de
capçalera vaig decidir investigar més. Resulta que aquest llibre va
inspirar a la pel·lícula Qué les pasa a los hombres, i com que la
pel·lícula va tenir molt d'èxit van canviar el títol del llibre <u>¿ De verdad está tan loco por ti?</u> per
l'altre títol. O sigui que, sense saber-ho, no només vaig tenir entre
les mans sino que vaig regalar una joia de l'autoajuda.<br />
Trobar el llibre no és fàcil, no el tenen a enlloc i no està en
ebook... però ja se sap que "quien la sigue la consigue" o sigui que ja
tinc entre les meves mans un autoregal per Sant Jordi per avançat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
És veritat que les dones no només ens acostumem a autoenganyar pel
que es refereix a les relacions sinó que normalment també enganyem a les
nostres amigues. Sempre busquem excuses per justificar el comportament
dels homes: <i>no et truca perquè està molt ocupat, és tímid, deu haver
tingut una relació anterior traumàtica i ara té por, segur que se sent
intimidat perquè s'ha adonat que tu ets especial...</i> Ho dic de debò
eh, quan un tio passa de nosaltres, nosaltres ens diem tot això per
justificar-lo quan el més normal seria pensar que els homes no són en
absolut complicats i si les senyals que reps són que no li interesses
serà perquè no l'interesses. Perquè ho fem no ho puc explicar, potser
perquè hem dipositat tantes il·lusions en aquella persona que no volem
que es trenquin de cop i li donem un marge de dubte a la primera
desil·lusió, i anem fent fins que la cosa se'ns escapa de les mans.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Però mirat desde fora i en la distància quan algú ha estat
interessat en mi m'ha buscat fins que m'ha trobat, s'ha presentat a les 3
del matí si ha calgut, ha mogut cel i terra per buscar-me un regal a
l'altre punta del món per fer-me feliç, ha conduit 200 km després de 12
hores de feina sense parar només per fer-me una sorpresa, m'ha portat a
restaurants que sabia que m'encantarien encara que ell no soportés el
tipus de menjar,... fins i tot una vegada algú va fer 50km per deixar-me
una nota al parabrises del cotxe que deia "avui he pensat en tu", però
el més fort és que ni sabia la matrícula del meu cotxe ni sabia el
carrer exacte a on l'havia aparcat ... i com això mil coses. Llavors,
per lògica, i després d'haver viscut tot això, hauria de pensar que si
algú no troba 5 minuts per trucar-me és perquè no està interessat. Però
mira, la naturalesa femenina és així...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I després d'haver viscut tot això us prometo que les dones, mentre
fem un cafè, o sopem, o fem una copa, i parlem d'algun home en concret
ens diem aquestes excuses de mentida les unes a les altres... i estic
segura que la majora se les creuen. El problema que tinc jo, i que ho he
comentat varies vegades, és que no m'aplico el que predico, i el que
veig molt clar des de fora, des de dins no ho veig tant... i això amb
tot. En aquests casos, quan no es parla de mi, intento ser franca sense
fer mal... i si cal callo, però no m'agrada fer il·lusions perquè si.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc la sort de tenir una amiga que és com jo, la M. Fer una copa
amb ella és un luxe terapèutic com no n'hi ha cap. Et diu les coses
clares, veritats com bofetades que t'obren els ulls. I a sobre et
recorda les teves paraules " quantes vegades m'has dit al teu despatx
que quan un tio et vol et troba? i per què en el teu cas no t'ho
apliques?" és molt bona... Després de parlar amb ella t'omples de
tranquil·litat perquè te n'adones que t'has quedat encallada en una
pregunta i ella et dóna la resposta, llavors pots continuar endavant.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest llibre és això, una bona amiga que t'obre els ulls perquè
puguis avançar. Et fa reflexionar i mirar les coses amb perspectiva, et
fa recordar tot el que han fet per tu i ara no fan perquè vegis la
diferència entre estar interessat o no. Segur que no té nivell com per
un bon regal de St Jordi però farà més feliç que el <u>Cincuenta sombras de Grey</u> segur!</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-41607838361147253932013-04-15T15:36:00.001+02:002013-04-15T15:41:08.587+02:00Tot amb LOVE.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3XcrMe0DAbE/UWwBw0Kq9RI/AAAAAAAAA3Q/fCHED1GBbiY/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-3XcrMe0DAbE/UWwBw0Kq9RI/AAAAAAAAA3Q/fCHED1GBbiY/s320/foto.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div>
És la segona vegada que em passa i sembla que en necessiti
tres per apendre... ja ho diuen que l'home és l'únic animal que
ensopega amb la mateixa pedra dues vegades.</div>
<div>
</div>
<div>
No és que m'agradi fer sorpreses, és que m'encanta. Hi poso tota la
il·lusió possible, me la treballo, la faig a conciència i amb molt
d'amor. Intento que tot surti rodó i que sigui el que més pot agradar a
la persona en qüestió. El plaer de veure la cara d'il·lusió s'ho mereix
tot, llàstima que a vegades no la puguis veure. La paciència que tinc en
altres coses aquí la perdo tota i em costa no donar pistes, i més quan
la preparació de la sorpresa requereix de cert temps, em costa
aguantar-me d'explicar el secret.</div>
<div>
</div>
<div>
S'ha de dir que he tingut un gran mestre. He tingut de les millors
sorpreses possibles, petites, grans, gegants, detalls... de tot. En la
distància les recordo amb carinyo i em sap greu que potser en aquell
moment em vaig dedicar menys a fer sorpreses i la balança estava
poc anivellada en aquest sentit (per sort ja es va anivellar en altres
aspectes). Ara sóc jo la que fa les sorpreses i he de dir que viscut des
de l'altre cantó també és molt gratificant.</div>
<div>
</div>
<div>
El problema ve quan la sorpresa no és gens esperada, quan fas una
sorpresa només perquè si. Jo en dic sorpreses o regals d'amor perquè es
fan sense cap motiu concret, es fan perquè ve de gust fer-los. Doncs el
problema surgeix quan la sorpresa requereix temps de preparació,
execució i resolució, i la persona (a qui no li passa pel cap que tindrà
una sorpresa) actua o deixa d'actuar de certa manera que fa que perilli
la màgia de la resolució. En aquell moment et trobes a la meitat de
la sorpresa i pensant que potser tot plegat no té cap mena de sentit.
Perquè si la finalitat última és donar un moment d'alegria a una altra
persona, però durant el procés te n'adones que potser tampoc s'alegrarà
tant, la sorpresa perd la seva essència.</div>
<div>
</div>
<div>
Doncs el que deia... que ja en van dues...</div>
<div>
Em consolo pensant que les coses fetes amb amor mai fan mal, i
aprenc que he de saber notar qui vol ser sorprès i a qui li és una mica
"ni fu ni fa"</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-14437697811948725892013-02-19T20:50:00.000+01:002013-02-19T20:50:00.246+01:00Repte aconseguit.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-RnQs3EfPupk/USPNcV8kEwI/AAAAAAAAA1k/LSi3LDSII8c/s1600/155213_10200498812729866_1753099375_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-RnQs3EfPupk/USPNcV8kEwI/AAAAAAAAA1k/LSi3LDSII8c/s320/155213_10200498812729866_1753099375_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa un any vaig anar a veure per primera vegada la Mitja Marató de Barcelona. Hi anava a animar a uns amics i a conèixer a una persona que durant aquest any m'ha ensenyat molt d'aquest món. Recordo que vaig veure tota la sortida, fins a l'últim, i em mirava les dones i tota jo m'omplia d'admiració. Jo amb prou feines feia 10 km i despentinant-me molt i elles tenien més de 21 km per endavant i se les veia molt ilusionades. Però va ser a l'arribada, amb les abraçades i les cares de satisfacció que feien que vaig pensar: jo vull sentir això. No sé quan... però ho vull sentir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'estiu vaig decidir que la meva estrena seria el 2013. Tenia entrenador i vam fer com una espècie de repte que va durar molt poc, però les ganes hi continuaven sent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però un dia l'entrenador es va adonar que ja no era interessant entrenar-me i ho va deixar de fer. Tenint en compte que sempre m'havia guiat pels seus consells em vaig sentir molt perduda i no vaig saber si seria capaç de fer-ho sola, però tot i així vaig decidir insciure'm perquè quedava temps i tenia marge de maniobra per convènce'l o buscar alguna alternativa. El temps que quedava em va ensenyar que l'antic entrenador mai canvia una decisió presa, però vaig aconseguir un entrenament d'algú que en algun moment havia preparat una mitja marató.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el nou any ja s'acostava el repte. La mitja la vaig preparar malament. Anava tard, l'entrenament que em van passar no em quadrava amb el que m'havien ensenyat fins ara, rebia consells oposats, feia força creació pròpia.... A això li hem de sumar a nivell personal un final que he hagut d'assumir amb tristesa unit d'un silenci que m'ha sabut greu, i a la feina molt d'estrés i masses reunions. He estat trista, malalta, cansada... hi ha hagut dies que els entrenaments han sortit fatal. I els últims dies quan no estava treballant estava al llit esgotada i mig malalta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va arribar el dia de la Mitja i estava força insegura perquè l'havia preparat a cegues. Intentava no pensar-hi i distreure'm amb la gent que m'acompanyava. </div>
<div style="text-align: justify;">
Caminant cap al lloc de sortida em vaig trobar el Patrick. Curiós, també ens vem trobar a la cursa de bombers i no sabíem que l'altra la feia. Em va dir que la faríem junts, que s'anava a fer les fotos d'equip i ens buscàvem. Vaig escalfar, estirar, despedir-me de la fantàstica claca que va venir per animar-me i vaig anar cap al lloc de sortida. 14.300 runners, i per 1,87 que faci el Patrick no el veia per enlloc... segurament el meu 1.62 feia que només veiés caps per tot arreu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Nerviosa, ja estava preparada per escoltar l'avís de la tercera sortida, la meva, pensant en els 21km que tenia per davant. I uns segons abans em van agafar per l'esquena i em van dir a l'orella <i>ja et tinc</i>. En aquell moment van desaparèxier tots els nervis i tota la solitud que vaig sentir les setmanes que vaig preparar a cegues la mitja es va omplir amb la companyia del Patrick.</div>
<div style="text-align: justify;">
Em notava molt bé i em notava molt forta. Anava còmoda i tranquila. Ell m'anava dient <i>afluixa bitxo que queda molt</i>... Vem córrer junts fins al km 17 quan jo vaig afluixar una mica perquè no podia més... el veia a davant cada vegada més lluny. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aquells 4 últims km van ser els més durs. Vaig començar a pensar que ja no podia, hi havia molta gent que parava, ambulàncies, gent vomitant... i jo pensava <i>deixa estar el cap perquè les cames encara poden</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig acabar en 1:54:52 i a l'arribada m'esperava el Patrick que va fer un minut menys que jo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig acabar molt satisfeta amb tot. Amb el temps, amb com em vaig sentir fins al km 15... en definitiva la vaig disfrutar moltíssim. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el millor de tot és que si preparant-la fatal em va sortir força bé, preparant-la bé em sortirà de conya. Però aquesta vegada ho faré com toca, em buscaré un bon entrenament i un bon entrenador, he après que l'actitud ho és tot i anar segura és molt important. No sempre em trobaré el Patrick a la sortida... tot i que jo no crec en les casualitats, les coses passen perquè han de passar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Valoració de l'experiència: 10</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-13142556659390534132013-01-06T19:12:00.002+01:002013-01-06T19:16:05.442+01:00Innocent<div style="text-align: justify;">
Des de fa força temps la gent no creu en els polítics (bé, no creu en els polítics i en moltes altres coses, però pel que ens ve al cas no creu en els polítics) i des de fa un cert temps tampoc creu en els bancs. Els bancs ara són <i>la peste</i>, un ens gran, negre i podent que extorsiona a la societat, mata il·lusions, crea desesperança i una llarga llista que ens ocuparia dies escriure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els bancs et cobren per respirar, t'enxufen productes que no vols, et reclamen fins a la sacietat que paguis quan toca, et cobren interessos abusius i un llarg etcetera. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo (i últimament ho he de dir amb la boca petita) treballo en un banc. Per sort puc dir que em queda molt poc temps. Però hi he estat durant més de 8 anys i puc afirmar que mai a la vida se m'ha ingressat al meu compte cap de les comissions que els clients em recriminen que cobro, ni m'han pagat cap variable, ni bonus, ni suplement ni res pel fet de vendre un producte en concret. Tampoc recordo haver obligat a ningú a comprar una casa de 50 milions de pessetes als que ara em critiquen que els hi hagués concedit un préstec quan jo sabia que ells no podrien pagar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo tinc una feina com qualsevol altra que pot agradar més o menys. Ara no agrada gens, ni als que ens agradava menys ni als que els hi agradava més. I això és gràcies a la gent que no va més enllà i no enten que som simple cares sense massa veu i cap vot d'una empresa, no sóm la consciència de ningú a l'hora de decidir comprar un pis de 120.000 euros o de 300.000; no sóm culpables de la gent avariciosa que posa els diners a on sigui per guanyar més rendibilitat sense interessar-se per les condicions del producte. Accepto que pot haver-hi mala praxis igual que en qualsevol altra professió, però si no et fies del teu assessor financer canvia de banc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Degut al reajustament financer que està vivint el país la gent que té cadira pateix perquè no sap si la podrà mantenir i la millor manera és presentant els millors resultats, resultats que no produeixen ells sino els que estàn a sota. Això fa que la pressió diària de dalt cap a baix sigui brutal. Però a aquesta pressió hi hem d'afegir la lateral dels clients enfadats que focalitzen la seva ira en la cara que veuen, que en cap cas decideix res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest any he tingut la gran sort de poder fer vacances de Nadal a Cap d'any. Dic gran sort perquè feia 8 anys que no en podia fer. Ponts i vacances és quan més feina tenim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia dels Sants Innocents unes 100 persones d'alguna plataforma d'aquestes contra els desnonaments van invaïr la oficina. Si, uns 100... l'oficina és gran i hi caben. Van destroçar tota l'oficina, van pintar tots els vidres... i com comença a ser costum van insultar als empleats (d'assassins cap amunt) i els hi van tirar bombes fètides i cendra barrejada amb porexpan que feia que s'ofeguessin.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu primer dia de feina després de vacances la senyora de l'empresa de manteniment em volia netejar la taula i li vaig dir que no calia perquè feia una setmana que no l'havia fet servir, però ella em va dir que clar, aquella pols negra encara estava per tot arreu. Jo me la vaig mirar extranyada i li vaig dir... quina pols negra? i em va dir... que no t'han explicat els teus companys la que es va liar el dia dels Sants innocients?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el més trist de tot és que no m'ho van explicar perquè no és un fet puntual i esporàdic, com que ens passa cada 15 dies aproximadament ja no li donem importància. La novetat va ser la pols negra, de moment no passavem de paperassa i enganxines.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però suposo que ja és això no? , que la innocentada és fa als més innocents de tots.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PD: aquest post va sense foto perquè ningú va tenir valor de fer fotos mentre els atacaven... més que res perquè tenien la intenció de sortir sencers de l'oficina a l'hora de plegar... que trist.</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-10348202085916381862013-01-02T15:48:00.000+01:002013-01-02T23:08:52.202+01:00Sempre amb el got ple<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-P5wzUSKsRr0/UORHPXc8DCI/AAAAAAAAA0s/SN7chovZ-lI/s1600/foto(1).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="340" src="http://1.bp.blogspot.com/-P5wzUSKsRr0/UORHPXc8DCI/AAAAAAAAA0s/SN7chovZ-lI/s400/foto(1).JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Últimament estan molt de moda les frases i els dibuixos
motivacionals. Jo no les criticaré perquè en sóc força fan, però crec
que a vegades les apliquem als temes que ens interessen sense ser les
més adequades i acaben generant un efecte erroni.<br />
Per exemple, aquesta foto et diu que no et rendeixis per aconseguir el
que vols perquè no saps mai quan et falta per aconseguir-ho. Jo fa més
d'un parell de mesos que la segueixo, inclús tinc una cançó motivacional
i tot (I won't give up del Jason Mraz). No enganyaré a ningú si dic que
moltes vegades he estat a punt de donar-me per vençuda i donar la
volta, però sempre ha passat alguna cosa, o he rebut alguna senyal o
simplement se'm trencava el cor al girar-me i he decidit continuar. Les
vegades que em volia donar la volta acabava pensant... no espera,
aguanta una mica més perquè potser al final ho aconsegueixes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però el problema ve quan la voluntat d'una altra persona també hi ha
d'intervenir. Bé, de fet no, de fet el problema ve quan saps que si et
dones la volta i abandones, la voluntat de l'altre persona no canviarà i
per tant penses que encara has d'aguantar més. I el problema radica en
que estàs vivint un engany perquè si després de tant picar la paret tens
la plena seguretat de que si et dones la volta no passarà res el que
toca és assumir que t'has de donar la volta. Perquè quan acabaràs de
picar la paret no hi haurà res, o que el que hi haurà no durà el teu
nom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però tard o d'hora
s'acaba perdent i llavors ve quan, per dur que sigui donar la volta,
t'has de girar, perquè a darrera la paret tu hi esperes un <i>rojo pasión</i> i
hi ha un fantàstic groc ben llampant, que és perfecte i també va bé,
però el <i>rojo pasión</i> està en una altra banda. I aprens que no passa res
per donar-te la volta perquè has disfrutat del camí, hi ha hagut algunes
pedres però ha estat molt agradable i te'n vas amb un bon record i amb
coses apreses. Sempre és bonic estimar i donar encara que el que es rebi no sigui de la mateixa manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per seguir amb la tònica dels últims posts avui toca un altre
propòsit. El 2013 serà any de tancar portes per obrir-ne d'altres. Amb
tants propòsits algun el compliré segur!</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-52626632663115923592012-12-30T21:53:00.003+01:002012-12-30T22:02:49.249+01:00La cosa continua anant de propòsits...<div style="text-align: justify;">
L'univers de les parelles és molt complexe i cada una n'és un món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La llibertat és un tema que en aquests casos sempre genera debat. Sóc conscient que cada part ha de cedir i fer coses que potser no venen massa de gust pel bé de la parella; sino la corda acaba tirant tant que al final en lloc d'una parella hi ha dues persones amb poques coses comuns o compartides. Tinc molt a prop parelles que ho fan tot junts i parelles que tenen aficions molt diferents i les dues són la mar de felices.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre he sigut de l'opinió que no podem obligar als demés a fer el que volem que facin. Jo dec viure força en el món de Yupi, però fins al dia d'avui (i molt bé no m'ha anat) sempre he preferit que <i>vulguin</i> més que <i>que facin.</i> Vaig tenir durant molt temps una parella obsessionada amb el futbol. A part de jugar (i entrenar) a futbol el mirava, però no només mirava els partits del Barça i els del Madrid (lliga i champions) sinó que també en queien de la segona divisió i de lligues europees. </div>
<div style="text-align: justify;">
Pel <i>bé de la parella</i> que comentava abans jo també mirava els partits del Barça i del Madrid. No em desagrada el futbol i ens reuníem 10 o 12 a sopar i després a fer-la petar, les estones eren agradables. I entenc que el més lògic hagués estat que pel mateix <i>bé de la parella</i> si a mi m'encanta anar al cinema o al teatre també trobéssim temps per fer-ho. Però costava tant perdre's un Chelsea o un Manchester United que en el fons el que pensava és que jo no volia que vingués obligat, volia que tingués ganes de passar una estona amb mi i això, els sentiments, són coses que no les podem ni controlar ni obligar, per tant, per venir de morros no calia que vingués, que preferia que estés mirant el partit content que de morros amb mi perquè total, el que jo volia no era la companyia en si sino la voluntat de venir. I clar, el <i>bé de la parella</i> es va anar trencant quan un mirava futbol i l'altre anava al teatre, però això ja no ve al cas...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que si que ve al cas és que sóc força autoexigent, i aquesta actitud que tinc amb les parelles no me l'aplico a la meva vida diària i m'obligo a fer coses que no vull fer. Avui estava parlant amb una amiga de tota la vida i m'ha preguntat: i per què ho fas si no ho vols fer? qui t'obliga? I jo he pensat: jo. Però clar, si no presiono als demés perquè m'obligo a mi mateixa? I m'ha sortit un altre propòsit d'any nou: intentar no fer allò que no em ve de gust. A veure com em va...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-57176459253093736972012-12-29T17:44:00.001+01:002012-12-29T17:48:34.260+01:00Perseguint els somnis<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-XPXkKsY955E/UN8WEgKe26I/AAAAAAAAA0M/8KYOmmeWQgE/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-XPXkKsY955E/UN8WEgKe26I/AAAAAAAAA0M/8KYOmmeWQgE/s320/foto.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per la meva experiència personal les coses improvitzades sempre surten bé; per això quan m'he despertat i he vist un missatge del meu amic invisible que em proposava esmorzar al cap de dues hores no m'ho he ni pensat. Si a que m'encanten els esmorzars li sumem Barcelona, amb la companyia del meu amic invisible (una de les persones que més estimo i a qui em moria de ganes de veure) i tenint en compte que sap els millors llocs per anar no hi havia alternativa: fora del llit, dutxa i tren.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'ha portat al Bar Lobo, ideal per un brunch... cosa que jo no he fet. Tinc el do de triar sempre els meus plats preferits als llocs menys indicats i sempre que vaig amb ell preferiria haver demanat el seu plat que el que demano, però ho continuo fent sempre eh... en això no aprenc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El lloc és molt agradable, amb una decoració càlida i bona música de fons. Convida a relaxar-te i a gaudir de la conversa.<br />
<br />
Hi ha persones que tenen clar què volen, i visualitzen per aconseguir-ho, i ho aconsegueixen, i quan cauen s'aixequen més forts, i no tenen por, o si en tenen s'hi enfronten amb valentia. Hi ha persones que són pura energia i vitalitat, que ni perden el temps ni dubten.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Avui m'he adonat que hi ha coses que vull que no poden ser, però que n'hi ha d'altres que si que poden ser, l'únic que cal és valentia, voluntat i perseverança.<br />
<br />
A dia vint-i-nou ja sé el meu propòsit d'any nou, convertir un somni en realitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-22961345565937088622012-12-28T14:04:00.002+01:002012-12-28T14:10:25.747+01:00Sóc spam?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-opv5o0EaouQ/UN2UcyPGV_I/AAAAAAAAAzs/GKHZoLCOXFc/s1600/10143638-sobre-blanco-y-azul-con-alas-sobre-el-fondo-del-cielo-ilustracion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://4.bp.blogspot.com/-opv5o0EaouQ/UN2UcyPGV_I/AAAAAAAAAzs/GKHZoLCOXFc/s320/10143638-sobre-blanco-y-azul-con-alas-sobre-el-fondo-del-cielo-ilustracion.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Em sembla recordar que ja fa temps vaig escriure sobre la quantitat de mails i de sms no contestats i la possibilitat de que estessin volant pel limbo sense saber a quin mòbil o compte de correu electrònic havien d'anar a parar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec que ja he descobert a on van a parar, al correu no desitjat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Últimament envio molt correu electrònic, i quan dic molt em refereixo al triple del que acostumava a enviar, tant a nivell personal com a la feina. El problema és que com que la quantitat de mails que jo rebo no s'ha triplicat; bé, si que s'ha triplicat, però per fer el còmput no tindré en compte la publicitat o el control, llistats i gràfiques comparatives de la feina... com que la quantitat de <i>respostes</i> no s'ha triplicat em tornava a qüestionar la pèrdua de mails al limbo dels missatges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan ja començava a preocupar-me el fet de no saber si el receptor realment rebia el missatge, un dels meus caps (si, ara ja en tinc tres de directes) em va reclamar una operació important; operació que jo tenia parada perquè feia 8 dies que esperava la seva resposta. Quan li vaig comentar no sabia ni de què li estava parlant. Ja no espero respostes sobre temes importants d'altres departaments a on la gent no és massa professional més que res perquè ja ho sé que no ho són, de professionals, però aquesta vegada em vaig sorprendre. Quan li vaig comentar i li vaig imprimir el mail perquè veies dia i hora (per sort jo ho guardo quasi tot) ell ho va comprovar i no el tenia. Segurament el consideraria de poca importància i el va eliminar. Com que no li sonava de res no tinc ni clar que fins i tot l'hagués arribat a llegir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'havia estat plantejant enviar els mails amb acús de rebut, però en vista de l'interès dels receptors crec que el que faré és deixar d'enviar correu que es considera spam. Per les coses importants, i per desgràcia, cada vegada estic més habituada a enviar burofax.</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-79542771747557213932012-12-21T22:19:00.001+01:002012-12-21T23:00:45.496+01:00Quan l'amor fa mal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-SPPZN9i1CV4/UNNUwhmysfI/AAAAAAAAAzM/FIMb0AanK6M/s1600/11878345-tela-del-corazon-con-suturas-y-parches.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="361" src="http://3.bp.blogspot.com/-SPPZN9i1CV4/UNNUwhmysfI/AAAAAAAAAzM/FIMb0AanK6M/s400/11878345-tela-del-corazon-con-suturas-y-parches.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al barri hi ha una parella de les d'abans, de les que ho aguanta tot, de les de tota la vida.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ella pateix del cor i està enamorada. Pateix per partida doble.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ell no pateix del cor ni pateix de res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada cert temps ella té una recaiguda del cor, del físic. Llavors l'han de portar amb ambulància a l'hospital perquè al seu marit no el troben mai i la tenen allà un parell de dies en observació. Durant aquest curt periòde l'home aprofita per fer a casa tot el que normalment fa fora de casa, timbes de póker amb els amics, agafar turques, fer migdiades... </div>
<div style="text-align: justify;">
La dona torna a casa amb taxi perquè el marit no li agafa el telèfon per no haver-la d'anar a buscar. Quan entra per la porta de casa i veu el panorama té una recaiguda del cor, de l'emocional. Veu que té 70 anys, des dels 16 que aguanta un home que no es preocupa d'ella i que ja no vol haver-lo de cuidar més. Decideixen partir peres i venen a l'oficina per arreglar tots els comptes i els papers.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Cada cert temps ella té una recaiguda del cor, de l'emocional. Llavors és quan pensa que és millor una mala vida acompanyada que una trista vida sola. Va a buscar al seu marit i li demana que torni a casa. Ell fa les maletes amb la mateixa emoció amb què les ha desfet, cap. Decideixen ajuntar peres i venen a l'oficina per arreglar tots els comptes i els papers.<br />
<br />
I així qui dia passa any empeny. <br />
<br />
Al barri hi ha un cor que creuen que és feble, però tristament ho aguanta tot.<br />
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-62966790968060130472012-12-20T18:06:00.000+01:002012-12-20T18:09:06.208+01:00Il·lusions òptiques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-CMmmGj0uOVU/UNM7asaQjAI/AAAAAAAAAyo/hTO2Iirh3mQ/s1600/girant.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-CMmmGj0uOVU/UNM7asaQjAI/AAAAAAAAAyo/hTO2Iirh3mQ/s400/girant.gif" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les il·lusions òptiques són aquelles il·lusions del sentit de la vista que ens fan percebre alguna cosa de manera errònia; poden ser de caràcter fisiològic (per una estimulació excessiva dels ulls o del cervell) o cognitiu (en la que intervé el nostre coneixement del món, seria el cas del Gerro Rubin); aquestes últimes poden ser il·lusions d'ambigüetat, de distorció, paradoxals o fictícies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però també ens podem trobar unes il·lusions que no són òptiques però les veus, o podríem dir que les sents, en definitiva, que les vius. I moltes vegades només les veus, les sents o les vius tu. Creiem que veiem coses, i que vivim coses, però a vegades són distorcions de les coses que realment veiem i vivim. És com si es creés una il·lusió global dels cinc sentits que fa que el cervell, al rebre tots els inputs alterats, crei una realitat alternativa. </div>
<div style="text-align: justify;">
El problema ve quan t'instal·les en aquesta realitat, perquè les coses no són el que creus que són i no actues en concordança amb la realitat "autèntica", i el comportament que tenim deixa de ser lògic. És com quan sents a algú explicar una pel·lícula, o un llibre, o una situació viscuda compartida i, escoltant-la, penses... <i>aquesta persona ha vist la mateixa pel·lícula que jo?</i> però a l'engròs. És com si haguéssim anat a parar al món paral·lel de Fringe, però com que no coneixem el Walter no podem trobar la finestra de traspàs i ens hem d'espavilar per tornar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una bona manera per tornar a la realitat és levitar i mirar-ho tot des de fora, i ben amunt, per buscar una àmplia perspectiva. Llavors veurem què és el que hi ha i què és el que hem creat. També està bé mirar el passat, i veure el present. I si des de ben amunt el present i el passat no s'assemblen no podem pensar que estem vivint en el mateix moment.</div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-68060623527026136982012-12-16T17:00:00.000+01:002012-12-16T17:00:29.400+01:00Descansa En PauAvui tenia un dia d'aquells de recordar.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan s'està tou és millor no recordar, perquè sempre vas a buscar els bons moments, normalment els que ja no tens, i és com comença a néixer la melancolia i si a sobre és diumenge la cosa s'agreuja. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre jo estava començant a engendrar la meva melancolia de diumenge el meu amic invisible m'ha enviat una <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Xscn35DSyeQ">cançó</a>. A vegades ho fa, obres el correu i et trobes per sorpresa una cançó que t'alegra el dia. Però la cançó d'avui parlava del que una dia t'adonaries que haguéssis pogut fer; i clar, si escoltem la cançó mentre pensem en els bons moments passats que potser no es van aprofitar prou i que no saps si tornaràn la cosa es torna més gris.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan li he comentat m'ha dit que no, que la cançó no és trista. Segons ell és bonica pel missatge que dóna, que <b>s'ha d'aprofitar al màxim cada moment</b>. Per desgràcia mentre compartíem aquestes paraules cap dels dos s'imaginava que avui seria diumenge d'aprendre lliçons, aquesta mateixa, i que el que feia un moment que s'estava tornant gris ja s'havia convertit en negre total.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al cap de poca estona ja m'ha dit que la cançó havia cobrat tot el significat possible avui dia 16 de desembre, amb la mort d'un altre ciclista a la carretera, Iñaki Lejarreta. I aquesta vegada no era només un nom i un esportista admirat sinó que per ell era una persona amb estones compartides i amb projectes començats. I sempre sap greu quan passen aquestes desgràcies, però en aquest cas sap un greu especial, i el que a ell li afecta a mi m'afecta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo no sóc ciclista, però en tinc a forces a la meva vida, i algun de molt especial, i no em vull imaginar a cap d'ells sortint un dia per la porta i no tornant a entrar. No m'entra al cap que sigui possible que algú es desperti aviat per aprofitar el dia, esmorzi bé i decideixi disfrutar unes hores de la seva passió, i que ja no pugui tornar i que això sigui tot. Que una vida s'acabi així, sense malaltia i sense culpa, simplement per la imprudència d'algú que s'endú una vida i se'n carrega mil, enduent-se per davant il·lusions, inquietuds, esforços, projectes...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No m'entra al cap, però passa sovint, i crec que cal anar més enllà de ser-ne conscients perquè cada vegada hi ha més gent practicant ciclisme i, o hi posem remei o les desgràcies seran constants.</div>
<br />
Per desgràcia i amb molta pena avui serà un dia d'aquells per recordar.Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-18325628827546087152012-09-02T12:10:00.001+02:002012-09-02T18:44:39.392+02:00El timo de la estampita<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-j-qlFENAWuw/UEMcbT6ASpI/AAAAAAAAAx8/_CSQHnI0pds/s1600/Subastas-judiciales.-Rip-Deal-o-el-timo-de-la-estampita-781211.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="302" src="http://1.bp.blogspot.com/-j-qlFENAWuw/UEMcbT6ASpI/AAAAAAAAAx8/_CSQHnI0pds/s320/Subastas-judiciales.-Rip-Deal-o-el-timo-de-la-estampita-781211.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Al barri a on passo bona part del meu temps que no tinc lliure (perquè el lliure intento estar el més lluny possible) la gent és molt curiosa (res a veure amb tenir curiositat).</div>
<div style="text-align: justify;">
De gent curiosa n'hi ha a tot arreu, però en aquest barri n'hi ha concentrada un percentatge força elevat, tant, que un comportament que podria estranyar, en el barri el sento com normalitzat, penso que ja és això... que són coses del barri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això és el que vaig pensar la setmana passada quan em van explicar que el vell i tan explotat <i>timo de la estampita</i> en la seva versió més cutre i mal feta estava tenint tan d'èxit pel barri.</div>
<div style="text-align: justify;">
La timada la fan de manual. Una persona que sembla que toca més quarts que hores té una bossa teòricament plena de diners i asseguda al banc d'una plaça els està estripant i llençant. Llavors el segon en discòrdia proposa al tercer (que podem entendre com a víctima) convèncer al primer que si no vol els diners se'ls repartiran els altres. </div>
<div style="text-align: justify;">
Arribats en aquest punt ve la part més difícil, convèncer al tercer/víctima que per fer la partició arrodonida seria bo afegir-hi capital. Aquest és el moment incomprensible per mi i que per voltes que hi doni no entenc com té èxit, ja que jo sóc persona de lletres però els decimals i les fraccions els domino perfectament. </div>
<div style="text-align: justify;">
En el cas que ens ocupa, el segon en discòrdia va aconseguir que el tercer/víctima aportes 4.900 euros, que al cap i a la fi no és ni un número rodó. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El final ja us el podeu imaginar, la bossa estava plena de papers de diari i el tercer/víctima feta un mar de llàgrimes. Però al cap i a la fi, les llàgrimes que li queien eren llàgrimes que ell havia estat a punt de provocar. I quina pena ha de fer un estafador estafat? perquè el que ell va patir ho estava intentant provocar al tocat del bolet (que no podia ser més viu) que estripava els diners.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això ens porta a la tòpica frase de <i>no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu</i>. És una pena que l'avaricia, la poca solidaritat i l'individualisme faci actuar aprofitant-se dels demés. I també és una pena que l'altre tòpica frase <i>l'home és l'únic ésser humà que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra </i>funcioni la majoria de les vegades. </div>
<div style="text-align: justify;">
Esperem que el tercer/victima/estafador tingui memòria suficient per veure la pedra abans de tornar-se a entrebancar. I que els seus 4.900 euros siguin preu suficient per pagar el record, ja que per desgràcia no pagaran la bondat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però és que ja és això... són coses del barri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-35106461134938448462012-07-03T19:52:00.002+02:002012-07-03T19:52:35.917+02:00El nòvio ideal<div style="text-align: justify;">
Les curses populars podrien ser objecte d'algun estudi sociològic perquè s'hi poden observar rols molt marcats. El meu preferit és el del <i>nòvio ideal</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El nòvio ideal és aquell runner que està a prop teu i que per les seves condicions físiques no quadra gens en el teu grup de temps, no sua i de tant en tant s'allunya una mica per desfer el camí fet. Sempre té a prop una noia a la que anima constantment tot i la possibilitat de rebre algun moc. La <i>nòvia sortuda</i> (un altre rol) és aquella runner que quasi no se'l mira i si se'l mira és amb cara de patiment i de <i>deixa'm estar</i> (ja és conegut que mai valorem el que tenim).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El NI és aquella persona que per amor (*) renúncia a fer un bon temps en una cursa a favor de que la seva parella pugui acabar-la o fer-la en un bon temps. </div>
<div style="text-align: justify;">
A tota dona, per independent que sigui, ens encanta que ens cuidin i que ens mimin, per tant, el NI és l'enveja de tota runner. I si alguna diu el contrari és que o és molt pro o ha fet molt poques curses i encara no ha detectat el rol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El diumenge passat, quan vaig entrar al menjador amb el dorsal posat i em vaig trobar a l'Eli vestida de carrer ja vaig veure que em tocaria fer la cursa de la Vila sola. Per excusar-se em va dir que podia estar molt contenta perquè em faria de nòvio i em portaria en cotxe fins a la cursa. Però clar, ja li vaig dir que allò no era un consol perquè jo no vull un nòvio que em porti a la sortida, jo vull un nòvio que em porti a l'arribada! I clar, al km 7 quan em van fer una proposta formal de tenir nòvio ideal aquestes paraules em van ressonar dins del meu caparró i només vaig necessitar una milèssima de segon en acceptar (perquè ja sabem que fer-se la dura és del segle passat i de les persones que no valoren el temps). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu nòvio ideal em va tractar com una reina i a part de l'assistència en cursa em va fer companyia i em va donar consells fins que vam aconseguir el powerade ( que va costar cua...). És massa fàcil acostumar-se a la bona vida...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
(*) entenem per amor: sexe, perdó, recompensa, compensació per alguna cosa i fins i tot potser a vegades per amor mateix</div>Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2922514912708268708.post-50051253150507999852012-05-27T00:02:00.000+02:002012-05-27T00:02:07.309+02:00I love Burgers.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-9LwliQyCb1s/T8FIynVbBYI/AAAAAAAAAw0/tPNksvqEvfY/s1600/IMG_1892.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-9LwliQyCb1s/T8FIynVbBYI/AAAAAAAAAw0/tPNksvqEvfY/s400/IMG_1892.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa un temps us vaig parlar del meu <a href="http://nonamirona.blogspot.com.es/2011/12/el-meu-amic-invisible.html">amic invisible</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs després de varis tweets, mails, consells per entrenaments, sèries i kilòmetres va passar a ser visible. Tenint en compte que els seus consell esportius em van ser de tanta ajuda vaig pensar que em fiaria totalment de les seves recomanacions culinàries. I sort n'he tingut perquè de moment només faig que sumar plaers gustatius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc una amant incondiconal de les hamburgueses. Però no de qualsevol hamburguesa no, de les bones, de les que tenen de tot, de les que tenen tant que no es poden ni tancar i que consten fer-les entrar a la boca. I com que li vaig comentar al meu amic invisible/visible (no goso treure-li l'etiqueta d'invisible perquè és força car de veure) em va dir que no em podia deixar perdre les hamburgueses del <a href="http://www.kioskoburger.com/">Kiosko</a> . I dit i fet allà em vaig plantar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Kiosko està al Born (punt positiu perquè m'encanta passejar pel Born). És un local molt petitó amb una taula central i barres que ressegueixen les parets. Seus a on pots i quan pots, per tant és important anar-hi aviat o tenir paciència, i més tenint en compte que deu sortir recomanat a diverses guies perquè sempre (aquest sempre és les dues vegades que hi he anat, vull dir que el marge d'error és elevat) està ple de guiris. Demanes i pagues a la caixa i et donen un número, i quan les hamburgueses estan fetes te les porten, anava a dir a la taula, però bé... te les porten a on estàs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el missatge del tovalló ja t'avisen de que la concentració ha de ser màxima i s'hi ha de posar els cinc sentits. I ja que parlo de tovallons, agafeu-ne uns quants perquè seran necessaris. Jo vaig acabar amb mayonesa fins a les celles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-4OhdHFefH9I/T8FNYuIzIII/AAAAAAAAAxE/vrUoHpGifB0/s1600/IMG_1893.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-4OhdHFefH9I/T8FNYuIzIII/AAAAAAAAAxE/vrUoHpGifB0/s320/IMG_1893.jpg" width="239" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenen dotze o quinze tipus d'hamburgueses, pots triar el tipus de pa (tres tipus diferents) i afegir-hi complements. Pel que fa al preu, crec que no n'hi ha cap per sota dels 5,50 euros. N'he menjat de més cares que no s'hi poden ni comparar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo vaig menjar la manxega: hamburguesa, manxego, ceba, ceba caramelitzada, enciam, tomàquet i una salsa que ara no recordo el nom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-j3P-ZMFSY7g/T8FPV5zOBzI/AAAAAAAAAxU/JD4ruzkbmqQ/s1600/IMG_1896.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-j3P-ZMFSY7g/T8FPV5zOBzI/AAAAAAAAAxU/JD4ruzkbmqQ/s400/IMG_1896.jpg" width="298" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I com que per fer baixar això cal fer una bona caminadeta, i que la companyia sigui agradable i la temperatura ideal ajuda força, res millor que passejar pel Born, que sempre és un plaer. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I caminant caminant, potser acabes anant a parar a Santa Maria del Mar. I si vas allà et trobaràs amb el <a href="http://bubo.es/">Bubò.</a> Sé que després de veure la foto de l'hamburguesa pot semblar impossible fer-hi cabre alguna cosa més, però els que em coneixen saben que jo SEMPRE tinc lloc per les postres i més si són de xocolata. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Per tant res millor que un bon final de vetllada menjant un Xabina (recomanació també del meu amic invisible). Millor pastís del món de l'any 2005.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-kanBuGFz6JI/T8FRH_R-ECI/AAAAAAAAAxc/K0U32clMjHE/s1600/IMG_1903.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-kanBuGFz6JI/T8FRH_R-ECI/AAAAAAAAAxc/K0U32clMjHE/s400/IMG_1903.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>Nona Mironahttp://www.blogger.com/profile/07610302710598714765noreply@blogger.com0