Sense voluntat d'entrar en teories filosòfiques relativistes, absolutistes i humanistes, i deixant al sr. Hegel a banda, jo no crec en les veritats absolutes. I no em vull referir a que no existeixin sinó en que nosaltres no les percebem com a tals.
Independentment de les premises de veritat absoluta, i com a món 3D en el que vivim, tot té perspectives, i depenent de la perspectiva en què mirem percebem la llum i els colors de manera diferent.
Per posar-vos un exemple fàcil perquè entengueu el que vull dir pensem en l'àrbitre d'un partit de futbol. La seva actuació és una, la mateixa, però els dos equips en joc moltes vegades se senten tractats injustament veient com s'afavoreix a l'equip contrari. La mateixa veritat està sent contrària per segons qui la miri.
I és que a vegades tinc la sensació que només veiem el que volem veure, i deixem de veure allò que no volem. Com expliquem sino que la caputxeta vermella confongui el llop amb la seva àvia, els miratges, que tolerem comportaments intolerables, o que ens creguem els enganys més descarats?
Doncs tota aquesta parrafada era només per dir-vos que la il·lusió m'ha encegat i m'han venut gat per llebre.
Ja saps que no seràs ni la primera ni la última a qui ha passat això. La nostra ment ens juga moltes males passades, però si no fos tan complicada, també ens perdríem moltes coses.
ResponEliminaTens raó Xexu, però això es veu més en la distància. En el mateix instant que t'adones de l'error veus més el que deixes de guanyar...
ResponElimina