![]() | |
Robert Doisneau |
Masses imatges congelades. Moltes anades i vingudes, entrades i sortides, abans i després, a la part alta i als suburbis, entre entrepans de pà integral o a sales envoltades de dones ben guarnides, entre cadires de vellut vermell o incòmodes cadires de fusta. Sempre buscant-te sense trobar-te.
I per casualitat, a hores poc convingudes, en un carreró poc habitual, alguns cabells blancs en una cabellera negra delaten l'anticipació del moment més esperat. Pocs segons per fer-me'n a la idea, una tímida mirada per no fer-te sentir observat i una alegria per la resta del dia. Per fi, el moment més esperat.
I quan em vaig llevar semblava que seria un dimecres qualsevol...
I quan em vaig llevar semblava que seria un dimecres qualsevol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada